L´Ajuntament aposta per Figueres
ISABEL GUZMAN IVARS Figueres
En un temps on els polítics cotitzen a la baixa és un bon exercici de praxi democràtica assistir als plens de l´Ajuntament. El de Figueres dibuixa un consistori força fragmentat que evidencia la pluralitat, però a la vegada la dificultat per aconseguir acords.
No cal dir que atrinxerats sovint en la crítica estèril i constant, alguns dels assistents no tenien gaire confiança que els nostres representants aconseguissin desencallar uns pressupostos vitals per tirar endavant la ciutat. La sorpresa fou majúscula en descobrir que l´acord havia estat possible. Segur que no va ser fàcil, en un marc de diversitat ideològica important i d´interessos sovint contraposats. Per descomptat es van evidenciar demandes i renúncies per part dels diferents grups polítics, però la voluntat d´entesa es va convertir en l´ànima del pacte. Aquest esforç és un bon senyal de maduresa democràtica, demostra veure més enllà de l´ideari de partit per intentar acostar posicions. Alguns grups van aclarir abastament que no eren els seus pressupostos, però que no volien uns comptes prorrogats que paralitzaven la ciutat. Aquesta vegada, el diàleg ha sumat, avui la majoria dels nostres representants han apostat per Figueres. Felicitats!
Catalunya, Europa i el referèndum
Josep M. Loste i Romero portbou
El diari anglès -de gran prestigi i qualitat democràtica- The Guardian i el tercer partit polític alemany, la coalició d´esquerres Die Linke; a més del socialistes danesos, el candidat de l´esquerra francesa a l´Elisi Jean-Luc Melechon, el candidat del centre-dreta conservador François Fillon, l´exprimer ministre italià, el centrista Romano Prodi i diversos exministres i diputats del partit conservador britànic (els tories, alguns del temps de Margaret Thatcher) s´estan manifestant, per activa i per passiva, que a Catalunya es pugui celebrar el referèndum d´autodeterminació. És un goteig diari. Cada dia més actors polítics i periodístics europeus no entenem que es persegueixi el nostre legítim govern català per la vi penal i que no ens deixin votar.
Més sobre el preu del tren convencional
Eloi Notario i Frechina girona
Llegint la carta del senyor Loste i Romero de dilluns fent referència a les diferències de preu que comenta a ambdós costats dels Pirineus, voldria afegir un altre greuge pel que fa a les tarifes del tren convencional. El preu es calcula segons la distància en quilòmetres, doncs bé, resulta que en els desplaçaments de les comarques gironines cap a Barcelona s´està fent servir sempre la distància via Mataró, que és uns 10 quilòmetres més llarga, encara que es viatgi via Sant Celoni. Si comptem la distància real que es paga via Sant Celoni (en el cas de Girona, 108 quilòmetres) resulta que s´arriba fins a l´estació del Prat de Llobregat, dues més enllà de Sants.
Tot això sense comptar a més amb la pujada del 20% que ens van aplicar quan van posar-nos els nous trens sèrie 449. Per cert, quan aquests trens circulen cap a Tarragona, que ho fan de tant en tant, la pujada no l´apliquen pas. Si sumem una cosa i l´altra, resulta que el bitllet de Girona a Barcelona que paguem a 11,25 € ens costaria 8,80 € si s´apliquessin les mateixes condicions que al sud.
Del 27 de maig a l´1 de juny se celebrarà a Barcelona el Congrés Internacional d´Infermeria.
