La política cada vegada gira més a l'entorn del que es diu i no del que es fa. Una tendència accentuada primer per la crisi i la falta de recursos econòmics i després definitivament consolidada pel desconcert i la falta de rumb. En tot cas, cada vegada es fa més difícil seguir les declaracions i entrevistes i més complicat seleccionar el que és veritablement substantiu. Entre els molts posicionaments de les últimes hores de polítics de tots els colors sobre el procés i el referèndum sobresurten, per rang i contingut, les del president Puigdemont en una entrevista radiofònica. Puigdemont ha volgut deixar clar que com a demòcrata i com a president el que l'interessa és la dada de participació per sobre del resultat i que el referèndum haurà de tenir en compte quanta gent ha anat a votar, quants han votat sí i quants no. Aquesta és una posició que significa retrocedir un munt de pantalles, fins a aquelles en què s'afirmava que per obtenir un reconeixament dels resultats caldria una majoria qualificada i que no es pot pretendre que els que no estiguin implicats en la causa considerin legítima una votació en què no se sentin implicats a votar també els votants del no. Per sostenir la voluntat majoritària dels catalans per fer un referèndum s'apel·la sempre a les enquestes. Però el que s'assemblaria més a la realitat pot ser el 9-N, en què només es va mobilitzar l'independentisme. Això sobre el que s'ha dit. Sobre el que no s'ha fet recomano parar atenció a les informacions dels desacords dins del Govern sobre qui ha de prendre les decisions bàsiques per organitzar el referèndum (compra d'urnes, personal, etc.) per constatar el desconcert. Millor un pas enrere que un pas en fals?
