Un fantasma que utilitzen els hiperventilats independentistes es l'adjectiu de soleturisme. Jordi Solé Tura va lluitar en les èpoques més dures del franquisme mentre molts dels que el critiquen no van moure ni un dit. El seu llibre Catalanisme i revolució burgesa ha generat tota mena d'opinions abrandades. La gent parla i escriu però quasi ningú se l'ha llegit. M'he repassat Catalanisme i revolució burgesa. Ha passat a la memòria col·lectiva d'un sector de persones que Solé Tura defensa que el catalanisme el crea la burgesia. Crec que hi ha un cert desconeixement conceptual. De fet el títol que va proposar inicialment era El pensament polític d'Enric Prat de la Riba, molt més adient a la temàtica que en realitat s'hi tracta. El cert és que els moderns nacionalismes neixen de les revolucions burgeses, aquí i arreu. De totes maneres és veritat que en aquest aspecte el llibre Catalanisme? és confús. En tot cas no deixa de ser una tesi lateral, sense gaire importància. Si la gent de dretes es va emprenyar molt amb el llibre no ens enganyem, no va ser per això. S'hauria emprenyat Jordi Pujol o Josep Benet (un home en aquells moments d'UDC) per afirmar que el catalanisme és una cosa de la burgesia? Ara bé, el que fa Solé és analitzar el paper del catalanisme burgès i especialment la figura de Prat de la Riba i veure'n les seves contradiccions. Prat veu en els partits polítics un perill de divisió de Catalunya i creu que la pàtria catalana la fa Déu, no els homes. Per Prat de la Riba, pel catalanisme conservador, la lluita de classes, els conflictes de classes, son contraris a la pàtria. Com ara, feu-vos indepes i després parlarem d'altres coses. El més criticable de les tesis de Solé Tura, és l'errònia conceptualització del federalisme republicà com a element petitburgès, un error propi d'una part del marxisme d'aquells dies i que va deixar sense fonaments el catalanisme popular de tradició obrera. De fet Pi i Margall entrava en la crítica als socialistes utòpics de Marx però Friedrich Engels, va rectificar més tard en el prefaci al Manifest Comunista el considerar Pi i Margall com a socialista i mereix una atenció elogiosa a la «Revolución en España»: «Entre los republicanos oficiales era Pi el único socialista, el único que vió la necesidad de fundar la República en los trabajadores». La tesi central de Solé és que planteja la necessitat que l'esquerra sigui capaç de construir una hegemonia en el camp del catalanisme. I per si no queda prou clar: planteja passar «de la nació burgesa a la nació socialista». Acceptable fins i tot per la CUP. Joan Manuel Tresserras ho ha explicat a bastament. I si en comptes de construir barricades entre diferents sectors de l'esquerra, construïm ponts?
