Pregunta retòrica
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
És evident que una pregunta retòrica no espera resposta però això no deixa que un se les faci tot sovint i es quedi preocupat precisament per aquesta manca de resposta. Això m´ha passat justament quan ha mort la política i lluitadora Carme Chacón. S´han dit d´ella coses bones i dolentes. Suposo que entre el nostre bagatge vital tots ens topem amb situacions de dubte. Qualque acte pot ser qualificat de bo i/o dolent segons qui el valori. La meva pregunta retòrica d´avui m´ha sorgit en veure les múltiples lloances que se li han dedicat i algunes per part de qui l´havia criticat en certs moments. Jo he escrit un breu poema per discernir aquesta contradicció. Les lloances sempre són quan un ja ha mort i no és just. Ho expresso així. El títol, fora: «Escolto i penso» i diu: Escolto lloances / l´ésser ja és mort / Era sens dubte el millor! / i jo em pregunto: / Si quan arriben les llàgrimes / aquell humà era tan bo / per què no som capaços de dir-li en vida / tot allò que alabem quan ja és mort? I passa tan sovint que no trobo resposta a aquesta actitud.
Que descansi en pau la lluitadora Carme Chacón!
La incoherència de Marta Madrenas
Jaime Serrano de Quintana President de l´Associació Cultural Gerona Inmortal
Davant la campanya antimilitarista que ha iniciat la senyora alcaldessa de la nostra ciutat amb ocasió de l´EXPO JOVE, i l´ús reglamentari de l´uniforme pels representants de l´Exèrcit en aquesta, ens agradaria fer unes petites consideracions:
En primer lloc afirmar, segons tenim entès, que «l´uniforme militar és un signe bèl·lic» és una asseveració parcial i en conseqüència incompleta i per tant falsa. No, senyora alcaldessa, l´uniforme militar té un significat més alt. Simbolitza la nostra defensa nacional i, en conseqüència, la nostra seguretat individual.
A més, s´oblida, Senyora Alcaldessa, de la vessant humanitària que desenvolupen i han desenvolupat, tant a escala internacional, com nacional, les nostres Forces Armades, així com la seva col·laboració al bé comú. I d´això últim hem estat testimonis presencials, i actors, tot i que de repartiment.
D´altra banda, sens dubte sense proposar-s´ho, vostè s´assimila a aquells anarquitzants de l´actualitat que qualificaven no fa gaire als uniformes policials com a constitutius d´una provocació, i fins i tot, reflex de la violència institucionalitzada. Àcrates que dit sigui de passada, acudirien veloçment als portadors d´aquests denigrats uniformes quan la seva vida, integritat física i interessos en general correguessin el mínim perill.
Sense ànim d´ofendre, vostè incorre en una greu incoherència política. Atesa la seva ideologia independentista, sap que s´estan fent preparatius per sectors del seu àmbit polític per crear un Exèrcit Català. Del que dedueixo que realment ni vostè, ni els que es troben en la seva ona política són realment antimilitaristes. Estan -això l´uniforme és una simple excusa- en contra de les Forces Armades Espanyoles, precisament per això, per ser espanyoles, no per la seva faceta específicament professional.
Per cert, els que impulsen els conflictes bèl·lics, no són els militars, sinó alguns polítics.
Govern de l´Escala: servei al poble o dictadura?
Montserrat Vilarmau Manresa- L´Escala
Veus del consistori afirmen que els escalencs callen davant la destrossa del front marítim que s´està duent a terme, i que si resten muts és perquè ja els està bé. Jo vull cridar ben fort que el silenci no sempre indica conformitat; a l´Escala hi ha el silenci impotent dels més grans del poble, que veuen destruir els indrets plens de records de tota una vida. També hi ha el silenci irat dels que, en canviar impressions amb alts càrrecs de l´equip de govern han obtingut com a resposta que «si als escalencs no els agraden aquestes reformes, als forasters, sí». I no oblidem el silenci imposat, propi de qui controla alguns mitjans d´informació locals, i que no ha permès que es publiqués la meva opinió al respecte.
Moltes veus vam manifestar en el seu moment el nostre desacord amb el projecte; es van recollir, per iniciativa d´alguns empresaris del poble, centenars de signatures en contra de la remodelació, unes veus que l´Ajuntament no ha volgut escoltar. No és això, equip de govern. Pels vostres interessos heu oblidat que la bellesa natural és insubstituïble i no necessita cirurgia ni pròtesis encimentades; en té prou amb el respecte del poble, començant per vosaltres, representants seus, els qui més l´hauríeu de protegir. A qui beneficia la prohibició de circular cotxes per la zona de La Platja? Què hi fan, presidint el paisatge, uns contenidors insuficients i poc pràctics, segons manifesten els treballadors dels restaurants de la zona, que en són els principals usuaris? A què treu cap tant d´enrenou, amb un enllumenat pobre i feréstec, que fa que la gent s´allunyi de la platja? A qui molestava el paisatge singular del Port d´en Perris, un racó tan ple d´història?
«On entra el ciment mor la natura» afirmava, dolgut, un escalenc. I jo hi afegeixo: «Quan el poder enlluerna, les ensopegades de cec no es fan esperar».
