Per distreure

Valoració del projecte de pressupostos generals de l´Estat per al 2017 i les seves inversions a les comarques gironines. Ens trobem davant d´un malalt que necessita una operació urgent i pendent des de fa anys i que els que l´han d´operar l´han acostumat a petites cures pal·liatives que no li treuen ni el mal ni el dolor. El distreuen, l´enganyen, el deixen anar gangrenant.

Aquesta és la conclusió que trec després d´anys de seguir de manera minuciosa els pressupostos de l´Estat i les inversions pressupostades i els pobres resultats finals d´allò realment gastat, executat, fet, any rere any.

Aquest greu malalt que és el dèficit d´infraestructures a les comarques gironines té pendent una operació per construir uns 150 quilòmetres d´autovies, variants, rotondes d´accés... i el volen tenir content i enganyat amb la continuació de les obres de 4,7 quilòmetres de desdoblament de l´N-II entre Sils i Maçanet que fa tretze anys que tenen partides als pressupostos i que tenen partides previstes fins a l´any 2019. Quina gran presa de pèl!

Convé analitzar les xifres en el context de com s´han fet o no s´han fet les coses en els anys anteriors.

Alguns mitjans de comunicació, que no pas aquest diari, ni tenen documentada la seqüència històrica dels anys d´incompliments i es creuen acríticament les partides dels anys anteriors que figuren en el projecte de pressupostos. Algun mitjà, que no pas aquest, mai es preocupa d´analitzar el grau real d´execució de les obres consignades quan arriba el final de l´any.

Bé, aquesta és la situació del malalt que espera una operació en profunditat i a qui volen tenir hipnotitzat amb obres eternes de 3 quilòmetres a Vilademuls i de 4 quilòmetres a Maçanet de la Selva.

No és que el Govern del Regne d´Espanya estigui sec en les seves arques públiques per fer obres. És que posen el focus en altres llocs. Fa poques setmanes el Consell de Ministres aprovava la construcció d´una autovia entre Zamora i la frontera amb Portugal. 71 quilòmetres d´autovia licitats d´un sol cop. La intensitat diària de vehicles per aquesta carretera no arriba als 3.000 vehicles.

Per l´N-II n´hi circulen més de 15 mil cada dia, que és la quantitat a partir de la qual la Unió Europea considera que s´ha de desdoblar una carretera. Així estan les coses.

He fet, aquest any, una anàlisi dels pressupostos sense xifres ni tants per cents, ni comparatives. Les tinc a mà, moltes me les sé de memòria però simplement no me les crec per tot el que hem vist i viscut.

I alguna partida per a l´Eix Pirinenc? Cap. I per les variants del Ripollès? Cap.

El malalt crònic ho vol deixar de ser. D´una manera o d´una altra, i de manera ràpida.

L´alta velocitat i l´aeroport

He viscut dues campanyes electorals recents en les quals he reivindicat com una alta prioritat per a les comarques gironines la construcció d´una petita estació de la línia d´alta velocitat a l´aeroport de Girona.

He defensat aquesta posició amb vehemència i on ha calgut, també durant la primera compareixença del ministre de Foment al Congrés per explicar les seves prioritats.

Ho he fet enmig del somriure descregut d´alguns altres partits polítics. El PP deia que no era necessari, el PSC continuava obstinat en una cosa tan poc socialista com subvencionar els seients d´una companyia de baix cost a cor que vols.

Aquest dilluns el ministre de Foment ha anunciat, en el marc de les negociacions de la Taula pel Corredor Mediterrani, que autoritzava la Generalitat a redactar aquest projecte -que ja el tenen fet- i iniciar els tràmits per fer l´obra, que la pagarà el govern català.

Estem parlant de 9 milions d´euros d´inversió, que en una primera fase pot entrar en funcionament amb menys.

Girona es convertirà en el primer aeroport del sud d´Europa connectat amb una línia d´alta velocitat. L´acte «graciós» del ministre consisteix a autoritzar que altres pensin, redactin i paguin l´obra.

Fa 50 anys l´aeroport de Girona ja es va fer per la iniciativa local de les comarques gironines (Cambra, ajuntaments, sector hoteler...). Res de nou. Tornarem a fer l´esforç, valdrà la pena.

10 milions per a un hotel públic

En primer lloc vull manifestar el meu absolut respecte als treballadors del Parador d´Aiguablava, que són homes i dones que tenen tot el dret de portar un plat a taula i treballar i bé en el sector turístic. Res de personal, doncs.

El projecte de pressupostos de l´Estat conté una partida de 10 milions d´euros per fer una reforma en profunditat del Parador d´Aiguablava.

Tenint en compte que el pressupost total és d´11 milions, aquí s´observa que sí que és fàcil fer algunes obres ràpid i amb tots els diners necessaris quan algú ho vol.

Recordem que els Paradores Nacionales és una creació del franquisme, amb Manuel Fraga de ministre de Información y Turismo en una època que convenia promoure establiments turístics de qualitat per incentivar un turisme incipient d´una Espanya que va viure en l´autarquia fins al 1959.

Ara som al 2017 i el sector hoteler de la Costa Brava, i de tot l´Estat espanyol, tot s´ha de dir, és madur, consolidat, fet, amb experiència i reconeixement internacional.

Què fa l´Estat invertint diners públics dels nostres impostos per renovar de dalt a baix un hotel «públic» al cor de la Costa Brava?

Durant anys la Generalitat va reivindicar el traspàs dels paradors. Això també és vell.

El que s´ha de fer és privatitzar-los. I encara farien un calaix. Sense anar més lluny, aquests 10 milions per a Aiguablava servirien per pagar del tot l´estació de l´alta velocitat a l´aeroport de Girona.

Si es volen indignar, facin-ho, si us plau, de manera serena. I útil. Res del català emprenyat. Hem de trobar una sortida a tot això.