«El soldat fanfarró»
Jordi Pausas parís
El PDeCAT ha obert una investigació interna per dilucidar qui va gravar la conversa on participava David Bonvehí. L´àudio afecta la convocatòria del referèndum i erosiona -divideix i venceràs- la relació entre els dos partits que formen part de Junts Pel Sí que són els encarregats, amb el suport de la CUP, de portar el procés fins al final... A «El soldat fanfarró» la cèlebre comèdia de Plaute (s. III aC) s´hi llegeix: «Per assegurar que no hagin parat una emboscada a l´assemblea que volem celebrar, cal un lloc segur on cap enemic no s´apoderi del nostre pla com d´un botí. Perquè un bon pla és un mal pla si és de profit per a l´enemic, i si és de profit per a l´enemic, no pot més que perjudicar-te a tu; i així, un pla ben dissenyat molt sovint és plagiat si no s´ha escollit amb cura o precaució el lloc per parlar-ne. De fet, si els enemics arriben a saber el teu pla, servint-se del teu propi pla et tanquen la boca i et lliguen de mans i et fan a tu el mateix que els volies fer a ells. Però inspeccionaré que ningú per aquí, a la dreta o a l´esquerra, no assisteixi a la nostra assemblea com un caçador amb xarxes orelludes». És per tot això -i molt més- que els clàssics han esdevingut immortals...
Carta al FC Barcelona
Sergi Maimir Serrallonga (soci núm: 72.969). Ferran Maimir Serrallonga (soci núm: 82.519). Narcís Rosés Ametller (soci núm: 109.049)
Aquest és un escrit de queixa, reclamació i indignació que volem fer palès, un cop tornats de Torí, el darrer desplaçament de Champions del FC Barcelona.
Sabent que era necessària l´acreditació amb DNI per tal de fer efectiva la recollida d´entrades per poder assistir al partit al Juventus Stadium, nosaltres volem mostrar la poca predisposició, falta d´atenció, i sobretot, manca de solucions per part del club, davant de casos determinats com el nostre.
Nosaltres vàrem demanar quatre entrades perfectament acreditades, però en última instància, una operació clínica d´un dels quatre, provocà que rellevéssim en l´últim moment aquesta persona per una altra (també penyista i sòcia del FC Barcelona). Cinc hores abans de l´inici del partit, suficient temps per buscar una resolució favorable, la resposta dels empleats del club a Torí, va ésser un NO sistemàtic, sense explicacions (més enllà dels requeriments dels Carabinieris) i cap desig de resoldre-ho, ni intent, encara que fos fallit, per ajudar el soci i aficionat del club.
Atesa aquesta situació, i força casos similars al nostre voltant, volem mostrar la nostra indignació i malestar per la nul·la col·laboració i manca de recursos d´un club com el FC Barcelona. El nostre club va mostrar la seva petitesa, apatia i poc tacte envers el soci, que no ho oblideu, a dia d´avui, segueix essent el propietari de l´entitat. Així com també, evidentment, fer la reclamació pertinent de l´import de l´entrada, d´un soci i penyista que va fer 1.600 quilòmetres d´anada i tornada, sense poder presenciar el partit. Posteriorment, amb més indignació encara, vàrem poder contrastar que el club havia donat entrades a socis no titulars del DNI que constava a l´entrada i aquests van poder accedir a l´estadi sense gaires problemes. Què costava agafar aquests vora de 70 casos, reconeguts pels mateixos empleats de l´OAB, i buscar una solució? Possibilitats n´hi ha moltes, pactades amb la mateixa policia torinesa, per tal tasca, només calen dues coses: decisió i ganes. Aptituds que, a dia d´avui, el departament del nostre club no compleix.
En resum, voldríem concloure amb l´explicitació d´un sentiment de decepció. Considerem que tenim una junta i departament d´àrea social que no procura pels seus socis i aficionats, i que no ha estat ni de bon tros a l´altura del que exigeix el càrrec. A més, no n´hi ha prou de reconèixer un problema de comunicació i un clàssic i típic «en prenem nota» (que és el que se´ns va dir a Torí). Reclamem que el Barça estigui a l´altura, es faci escoltar, defensi, guii i ajudi una afició que perd bona part de la il·lusió i sentiment per seguir acompanyant l´equip arreu.
Sense més particularitats, salutacions cordials, visca el Barça i visca Catalunya! (de cor, no de verbalització rutinària).
