Per primera vegada des de tots els segles i precisament a França havia de ser! En aquest país veí del qual tant vam absorbir després que el cop d'Estat de Franco derrotés la República, cada gota de la cultura exiliada del nostre país, de totes i tots aquells que la continuaren alçant en d'altres territoris on foren acollits. Sabem que van ser diversos i alguns molt llunyans, però la primera frontera de tanta suor, sang i mort fou inevitablement forçada amb França. Aquell país de genialitats, de noves modernitats i experiències en nous camins... Alguns dels seus intel·lectuals crearen nous moviments i filosofies, com el gran Albert Camus. Els teníem tan a prop que un cop més hi vam empatitzar.

Doncs bé, d'aquells mamàrem i forjàrem la nostra resistència, amb la fe posada en què aviat tornarien del seu exili per recosir la seva empremta modelada en el republicanisme i la resistència. No va ser així, però els qui quedaren més enllà de totes les fronteres van continuar creant el nostre camí per refer i recuperar totes les veus trencades, assassinades en els Camps o silenciades per sempre més.

Ens ha arribat des de la nostra França acollidora una nova veu per a continuar cridant amb ella; nosaltres, en aquest cas, les dones i oh! formosa casualitat, precisament en aquesta setmana del Dia del Llibre. Aquí els deixo la notícia recent: «Les escriptores entren a l'Escola Francesa». I perquè aquesta és una gran notícia, no em pregunto, sinó que els ho pregunto a vostès per veure si coincidim, ja no tan sols des d'aquí, sinó des de tots els racons de l'univers que mai se'ls va ocórrer tan magna excentricitat com ha estat la de la clarivident i lluitadora i persistent professora de literatura Françoise Cahen. Ella ha llançat el crit de guerra « online» en la seva petició de donar un lloc a les dones en els programes de literatura de l'ensenyament secundari. I ho ha aconseguit. Em sumo a la seva iniciativa de justícia i invito les nostres feministes a aclarir de nou allò que totes ja sabem: que si no ens comprometem de debò en aquesta lluita, la nostra empresa fracassarà un cop més, perquè sense l'ensenyament i la cultura les dones continuaran aclaparades en aquest bosc espès de l'etern «tercer o quart sexe».

Em dic per a mi mateixa i els informo que, com a exemple rotund, des que es proclamà el Premi Nobel l'any 1901, han estat guardonats, fins a aquest 2017, un total de 114 homes i tan sols 7 dones. Pot ser que cap d'aquestes, en aquests més de cent anys, no hagi estat tan gran o més gran que Vargas Llosa?