Titubeig dels que es varen comprometreJOAN JANOHER I SADURNI forallac

Què estem fent, amb quina esma afrontem l´opció que mereix Catalunya? No estem en el moment de la desfeta dels principis bàsics del catalanisme: amb quina sensació, o fase ens trobem? Tot són preguntes sense resposta per part dels que haurien de donar l´empenta necessària. Se´ns està adormint l´esperit sobiranista, almenys pel que sembla l´entusiasme polític està davallant, entrant en el cercle de les incerteses per manca d´unitat i del partidisme ideològic brutal.

Demanaríem una sòlida complicitat i la represa de les valoracions que abans varen aconseguir, mitjançant les trobades reivindicatives de l´11 de Setembre, des del seu inici fins ara, on els ciutadans catalans donaven suport amb força participativa la seva voluntat. Per aquest raonament, el PDeCAT, ERC, i CUP viuen i ens fan passar l´angúnia i el desencís de poder assolir el consens. La CUP és l´ovella negra del procés català, la seva aparent mà de ferro, ho atura.

Està trencant el motllo d´una bona entesa dels tres partits, que haurien de salvaguardar el nostre país. Però tot se n´anirà a fer pu­nyetes si no entren en el seny ­corresponent per aconseguir la fita imminent del referèndum desitjat. Els cal apostar per la coherència, i adonar-se de què deu escons no poden frenar per imposició tot allò que quasi tenim gua­nyat. Que la Gabriel miri i sospesi el moment actual de preocupació, i no posi més esquer per afavorir l´oposició, ja en tenim prou amb Madrid.

No, López de LermaFrancesc A. Picas LA JONQUERA

López de Lerma, en diferents articles al Diari de Girona, pronostica que les controvèrsies entre Espanya i Catalunya acabaran imparablement en tragèdia i en xocs violents. Som molts els catalans que contràriament opinem que si Catalunya no pot celebrar el referèndum vinculant com demanem, ni aconseguim un Estat Independent com aspirem, acceptarem la derrota amb serenitat i amb dignitat. Pacíficament. I continuarem aspirant per una Catalunya lliure, com hem desitjat des del 1714.

Col·laborarem políticament, i continuarem treballant amb fe, per una Catalunya rica, pròspera i justa. Defensarem la nostra llengua, la nostra cultura i tradicions, i la nostra economia per damunt de les amenaces del Tribunal Constitucional, i emparats per un Estatut, encara que sigui esquifit. Pregarem a la Verge de Montser­rat amb un Virolai optimista i rellevant: Rosa d´abril, Morena de la Serra, / muntanya refulgent, / il·lumineu la catalana terra, / feu-nos un poble independent.

Democràcia i capitalismeMaria Àngels Mató i Pallí girona

La democràcia és compatible amb el capitalisme? Es comentava avui en el programa «Més 324». I jo penso: el capital és necessari... El que no sé si tots els «ismes» indiquen defecte. Si el capitalisme significa no la necessitat de diners per crear treball i prosperitat; sinó que vol dir que en la societat hi ha cada cop més desigualtats perquè alguns retenen els diners que correspondrien a altres, és a dir roben amb certa elegància i impunitat, llavors la democràcia és difícil o fictícia.

La sobirania del poble, necessita principalment, necessita absolutament, de la honradesa íntima de cada ciutadà: que cadascun de nosaltres ens proposem seriosament lluitar per fer el bé; lluitar per a procurar pels altres, evitant l´egoisme tan enganxat malauradament a la naturalesa humana.

Si no hi ha comportaments honrats, nets, lluitadors pel bé; llavors el els ciutadans deixen d´estar sota el domini d´un dictador, per passar a viure sota el domini d´uns quants que s´imposen amb els seus robatoris, amb comportaments antinaturals que omplen la societat de inseguretat... i llavors de nou lleis restrictives. Llibertat, seguretat, democràcia han de tenir un fonament: honradesa veritat i bondat lluitades a fons