Molts de nosaltres vivim en la xarxa. És un dels mitjans privilegiats que utilitzem per comunicar-nos amb amics, parents i companys. I també el suport a través del qual portem a terme gestions professionals i tasques públiques i privades. Ho fem amb els nostres dispositius mòbils, amb l'ordinador de casa i amb el de la feina. Malgrat aquesta realitat, la majoria de nosaltres no ha rebut ni rebrà mai cap tipus de formació sobre aquestes plataformes. Un bon dia vam començar a emprar aquests aparells i a moure'ns per aquest entorn. Alhora que ens equivocàvem en algunes decisions, anàvem descobrint possibilitats i solucions per als problemes que se'ns plantejaven. Gairebé no hem rebut ajuda -si més no, de la manera clàssica- per interpretar qui és qui a internet, què volen de nosaltres les empreses i institucions, com ens hem de relacionar amb altres usuaris particulars, per què ens convé formar part de determinades comunitats o per què és una imprudència donar certs consentiments. En general, la base ètica i moral del món físic - offline- és vàlida a la Web. Però no n'hi ha prou, amb això. Ni les escoles ni les universitats ni les administracions ni les associacions ni les famílies resolen aquesta carència. En el fons, tothom és autodidacta a la xarxa.
