És probable que els meus col·legues defensors de l'entorn digital per damunt del més tangible discreparan quan qualifiqui de bona notícia la que han publicat diversos mitjans sobre el triomf del paper en la literatura. A l'espera de conèixer la xifra de vendes de llibres per Sant Jordi, bona part de les capçaleres catalanes s'ha fet ressò de la distinció atorgada a la Garriga (Vallès Oriental) com a la ciutat més lectora de Catalunya, ja que els seus ciutadans compren cinc vegades més llibres que la mitjana catalana. Segons dades d'Amazon, en aquesta classificació Girona hi apareix en cinquè lloc, fet que indica que gaudim d'una bona salut lectora. Així ho assenyalava el director general d'Abacus en una entrevista fa uns mesos, «en aquest país ens agrada llegir en paper». Em pregunto com és que si aquest país és líder europeu en l'ús de whatsapp i altres aplicacions de missatgeria instantània, continua preferint llegir en paper que en dispositius digitals. És d'aquelles contradiccions que ens fan humans i segurament perquè la immediatesa del missatge s'oposa al fruir lent de la lectura narrativa o poètica. L'experiència d'estrenar un llibre, de passar pàgines i de recular, de sentir l'olor que desprèn la tinta sobre el paper és similar a la de caminar per un corriol, deixant una petjada rere l'altra. Un valor afegit exclusiu del paper vers la comoditat i el do de la ubiqüitat que aporta un e-book o qualsevol format electrònic. És quimèric pensar que versos com « que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde -como todos los jóvenes, yo vine a llevarme la vida por delante...» de No volveré a ser joven de Gil de Biedma desprenguin la mateixa emoció en el digital que en paper.
