Pesa molt un timbre de bicicleta?
luis garcía-robés girona
Sovint faig senderisme i em trobo amb ciclistes de BTT que baixen a una bona velocitat. Si el caminant també baixa, no els sents fins que estan a sobre. Costa molt posar un timbre a la bicicleta? Ja sé que volen estalviar pes però amb una grams insignificants poden evitar algun ensurt.
Aprenent a ser polítics parlamentaris
neus guillamet sabater girona
Els alumnes de 1r de Cicle Formatiu Superior d´administració i Finances de Santa Coloma de Farners han resultat guanyadors del Premi Conviure 2017 que atorga l´Associació d´Antics Diputats del Parlament de Catalunya. Han participat en la categoria de Batxillerats i cicles Formatius, i han guanyat 1.000 euros i l´opció de participar en una simulació parlamentària que es farà el proper 16/06/2017 al Saló de Sessions del Parlament, que serà presidida per la presidenta del Parlament M.H. Sra.Carme Forcadell, en la qual es recrearà una sessió plenària i es debatrà el projecte de llei premiat juntament amb els altres 4 centres finalistes.
Ho han aconseguit creant un «Projecte de llei de pràctiques remunerades», un tema que els toca molt de prop i que els ha permès aprendre una mica de les tasques legislatives parlamentàries.
Enhorabona als guanyadors!
L´escultor Xavier Corberó
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
Avui llegeixo l´esquela de l´escultor Xavier Corberó i de seguida em venen a la ment les seves característiques figures humanes fetes d´un bloc de pedra; estilitzades, elegants, misterioses, amb un sola pedra representaven els cossos que verticalment s´alçaven cap al cel. Recordo molt bé les escultures amb què va emplenar els Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell.
Aquells conjunts de figures que semblava que fessin tertúlia. Anar recorrent els jardins i trobar-te figures arreu d´una bellesa excepcional feia que l´espai, que ja té un paisatge ell també excepcional, encara fos més impressionant.
Figures que tallava al seu taller-estudi d´Esplugues de Llobregat i anaven per tot el món, ja que n´hi té d´exposades a molts llocs del món. Tant de bo ara i aquí poguéssim fruir de més escultures públiques d´ell.
La integració,
un nou camí
alex delgado planas lloret de mar
n Com a estudiants del grau de Pedagogia de la Universitat de Girona rebem una informació que ens porta a redactar aquesta carta:
Creiem que és fonamental l´existència d´escoles inclusives per tal de deixar clar que la distinció entre els alumnes, ja sigui per cultura, raça, sexe, capacitats, entre altres, no sigui una barrera entre les relacions de l´alumnat.
El fet d´adherir alumnes amb capacitats inferiors a d´altres amb diferents capacitats que formen part de l´alumnat pot incentivar a una millora per a tots aquells alumnes que pateixen dificultats d´aprenentatge a través de la cooperació que s´estableix dins d´aquest sistema educatiu, perquè això s´assoleixi és necessari que tot l´alumnat estigui igualitàriament motivat perquè pugui ser eficaç.
No hem de discriminar, que tingui més mèrit una persona que no tingui tantes capacitats, sinó que el mèrit és conjunt, és la força del conjunt grupal el que s´ha de valorar i el motiu del qual s´han creat aquesta tipologia d´escoles inclusives, d´aquesta manera aconseguim uns alumnes més competents, ja que la cooperació ha estat el fruit de l´èxit de les dues tipologies d´alumnat, que n´acaben conformant una de sola.
Va ressuscitar!
Enric Barrull Casals girona
Els silencis del matí de Resurrecció divideixen en dos la història de l´home sobre la terra. Si la història, el passar dels homes, de les generacions, dels pobles, de les civilitzacions i cultures, té algun sentit, és perquè Crist, aquell matí, va ressuscitar.
Va destrossar la il·lusió de l´home de l´«etern retorn»; va acabar per sempre -encara que queden molts que s´obstinen a mantenir-la viva- amb la il·lusió que «Déu ha mort», i que la vida es tanca, també per sempre, al cementiri.
I en el silenci, un clam que durarà fins a la fi del món; fins que el món terreny sigui empeltat en l´Eternitat, i comencin «un cel nou, una terra nova».
No, senyor Picas, no
JOSEP LÓPEZ DE LERMA GIRONA
No és cert, senyor Picas, sinó absolutament fals que en articles publicats en aquest diari hagi pronosticat que la confrontació política entre Catalunya i l´Estat «acabarà imparablement en tragèdia i en xocs violents». Ni he parlat d´una cosa ni de l´altra. Més aviat estic suggerint a ambdues parts, si es pot dir així, asseure´s i parlar sense apriorismes. És a dir, practicar el nostre «parlant la gent s´entén».
En algunes ocasions, sí que he dit i segueixo mantenint que en el nostre ordenament jurídic no hi té cabuda un referèndum en els termes polítics amb què es planteja per part de JxSí i la CUP, i que, essent així, em preocupa i molt la caiguda en la decepció a la qual pot arribar un alt percentatge de la societat catalana abduïda per l´engany d´uns i el sentiment no racionalitzat.
Del Virolai, se n´ocupa vostè. D´acord?
