Dalí i Barcelona, de Ricard Mas, era un llibre necessari. La capital catalana va ser un espai clau en la formació del pintor i en la construcció de la seva imatge mediàtica. De fet, quan es va trobar amb els surrealistes parisencs, ja arrossegava al darrere una marató d'escàndols importantíssima. I l'epicentre d'aquesta explosió de terribilitat van ser les galeries, els ateneus i les sales de conferències barcelonines.

Abans del 36, en el barcelonisme dalinià hi conviuen la mirada crítica cap al modernisme i l'admiració per l'obra de Gaudí, els records infantils d'una figura del Cu-Cut amb les tertúlies animades de l'Ateneu, o els cafès i els teatres amb les atraccions del Turó Park. Sense oblidar-nos, esclar, de la interacció amb grans personalitats com el galerista Dalmau, Pujols, Foix o Sebastià Gasch.

Quan Dalí retorni a Barcelona a partir dels anys 50, ho farà convertit en un indiano postmodern, però encara es mantindrà fidel a alguna d'aquestes dèries. Ara bé; la galeria d'escenaris que trepitgi i de tipus que l'envolten es multiplicarà de forma exponencial. Per sort nostra, Mas ha tingut la paciència de cartografiar tota aquesta galàxia d'indrets, locals, accions, activitats i personatges que, ves per on, acabaran sempre a les pàgines de societat.

Dalí i Barcelona ens ofereix, doncs, més de 500 pàgines molt amenes i ben treballades, carregadetes de testimonis nous i fets poc coneguts. A més a més, el seu disseny gràfic, reforçat per una allau d'imatges i documents, el converteix en un regal per a la vista. Un volum recomanable tant per als erudits com per als que no sàpiguen gairebé res del pintor.