Hem estat, quan? Tres, cinc, set anys, amb el run-run diari d'una pluja de casos de corrupció, fins al punt que resulta molt difícil contradir allò que no hi ha un pam de net enlloc. Ja no es tracta de si aquell o aquella tenien el mal costum de ficar la mà a la caixa o de dilapidar en benefici propi els diners de tots els contribuents, sinó de visualitzar que aquest nostre sistema institucional i polític té més esquerdes que aquells edificis afectats d'aluminosi i en canvi, ens limitem a assenyalar amb el dit aquells bandarres que han escurat fins l'últim cèntim de la caixa pública, sense que ningú es posi de debò a resoldre el problema de fons, que no és altre que l'opacitat en el finançament dels partits polítics i la manca de filtres suficients per controlar els pressupostos de les adjudicacions i els costos reals posteriors de les accions contractades.

No pot ser que asfaltar cent metres de carrer costi xifres superiors als sis ceros, ja es veu que alguna cosa no quadra, ni que cada obra que comença ningú sàpiga realment quant acabarà costant, pel simple fet que pel camí ha de sucar tothom, ni que els partits polítics que tenen quatre gats de militants acabin finançant campanyes milionàries, ni que hi hagi tanta gent que visqui a l'entorn de les administracions públiques, ni que no siguem capaços de dir prou a tanta pocavergonya. Algú pensa que un partit polític com el PP podria continuar existint a qualsevol país decent del món amb la llista de casos de membres imputats que monopolitzen la tasca judicial de tot Espanya?, o que pel simple fet de canviar de nom es poden esborrar de la memòria la llista de malifetes de l'antiga CiU?

Ara ja és igual si demà s'afegeix una Esperanza o altra a la llista, ara el que ens hauria d'importar és com es para aquesta fuita d'aigua que amenaça de convertir-se en una gran inundació. O és que ningú sent l'olor de merda que ens envaeix?