Hi ha un bretxa creixent entre allò que s´ha de fer i allò que es pot fer, allò que importa de veritat i allò que compta per als qui fan i desfan; entre allò que passa i allò desitjable». És una reflexió pòstuma del sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman (Poznan, 1925-Leeds, 2017), un dels pensadors més influents del segle XX. Paidós acaba de publicar l´assaig Retropia i Seix Barral Síntomas en busca de objeto y nombre, un text inclòs en una obra col·lectiva que analitza la democràcia. Defensa Bauman que la humanitat ha retornat a la tribu, a una desigualtat brutal. Un món on «l´altre» és «una amenaça» i «la solidaritat se li antulla a l´ingenu, a l´incrèdul, a l´insensat i al frívol una espècie de trampa traïdora». «L´objectiu ja no és aconseguir una societat millor (...) sinó millorar la pròpia posició individual dins d´aquella socitat tan essencial». La situació viscuda el dimarts 18 d´abril al pavelló de bàquet de l´escola Vedruna de Girona, a Fornells, va en la línia de les tesis de Bauman. Parlem de nenes d´entre 8 i 10 anys que s´enfrontaven a l´equip de premini femení del CB Salt i que, tal com denunciava Jordi Sánchez Fernández a Diari de Girona el 22 d´abril passat, «feien cara de fàstic» quan tres jugadores negres saltenques se´ls apropaven. Per sort, no vaig poder anar al partit i em vaig estalviar l´escena indigna. La versió de Sánchez la corroboren d´altres pares del CB Salt. La meva filla petita, la Maria, juga amb les tres nenes negres, que responen a les inicials de F., F. i A. Les aprecia i s´ho passa molt bé entrenant-se i jugant amb elles. No se l´han menjada, ni li han encomanat res, excepte algun somriure. La Maria no els ha posat mai cara de fàstic. L´F., l´F. i l´A. són persones que no es mereixen haver de suportar comportaments com el de les jugadores del Vedruna, que veuen l´«amenaça» en «l´altre» quan el perill són elles. Algú educa malament aquestes esportistes que a la pista, em diuen, tampoc no van demostrar cap compassió per un contrincant abatut des del minut u. Bauman avisa. La «bretxa» creix. Quina catàstrofe.