Alleugeriment i satisfacció, a París i a les cancelleries europees, després de saber-se que el candidat liberal-europeista per a la presidència de França, Emmanuel Macron, s´imposava en primera volta i disputarà l´elecció amb la cara visible del Front Nacional, Marine Le Pen, el proper dia 7. Però una lectura més detallada dels resultats mostra que únicament el tipus d´elecció ha evitat mals majors en un país dividit.

Una divisió que no es planteja en termes clàssics, d´esquerra i dreta, sinó en alguna cosa prefigurada en disputes prèvies (com el Brexit o les eleccions nord-americanes): es tracta de l´ordre liberal cosmopolita enfront de la sobirania nacional. És a dir, un conflicte entre els beneficiats i els perdedors de la globalització.

Tot i que el resultat de la segona volta sembla clar (amb un avantatge de Macron proper als 20 punts), no s´han d´oblidar diversos aspectes. Primer, Le Pen filla ha aconseguit «normalitzar» el que no va poder el seu pare, 15 anys abans: que una formació d´extrema dreta disputi la segona volta de les presidencials sense dramatismes. Segon, que les opcions anti-europeistes i proteccionistes (com la de Le Pen o la del sorprenent Jean-Luc Mélenchon, al costat d´altres menors) han sumat un 45% de vots.

Això ens porta al tercer punt: malgrat la seva previsible victòria, Macron potser hagi de fer front a una cambra legislativa sense una majoria suficient que li doni suport, cosa que l´obligaria a equilibris amb els ara derrotats republicans i socialistes (les estructures territorials poden ser determinants). Així que és possible que França i Europa hagin evitat el pitjor però, si la presidència de Macron no aconsegueix resultats satisfactoris per a la majoria, poden trobar-se amb una Le Pen, un Mélenchon o algú semblant que reculli el descontentament, d´aquí a cinc anys.