Dimarts passat em truca una noia que no conec. Ha comprat un llibre que hem editat. És la segona edició i vol la primera perquè el destinatari adora les primeres edicions i el vol complaure. L´amor, és clar. Més o menys convenim com ho podem fer per canviar una edició del llibre per l´altra i així, a més de per llegir, que serveixi per cimentar una relació que sembla a punt de caramel. Entretant, però, comença un Sant Jordi ple d´incògnites, tothom espantat perquè coincideix amb diumenge i fa anys que diem que si Sant Jordi fos festiu seria un desastre majúscul. Però la realitat sempre va a la seva, prescindint d´entesos i de prediccions. Resulta que mai no hi havia hagut tanta gent al carrer i amb tantes ganes de comprar llibres. El sol, és clar.
L´endemà de Sant Jordi queda la ressaca. Els escriptors se senten ofesos per les llistes dels més venuts. Lamenten l´existència de llibres d´autors mediàtics i que no es compri literatura «de veritat». La nota de premsa del Gremi de Llibreters ve plena de publicitat. Estan satisfets per les vendes, un 4% superiors a l´any passat, però saben perfectament que tot hi ajuda. Resulta que ser mediàtic també va bé, però no més enllà del 6% dels llibres despatxats. És a dir, la majoria de la gent ha comprat el que ha volgut i el llibre infantil i juvenil, la ficció i la no ficció s´han repartit el pastís quasi a parts iguals. El xicot de les primeres edicions també ha anat a la seva. Em torna a trucar la desconeguda dient que tornarà el llibre perquè la relació s´ha refredat i no sembla que tingui sentit regalar-lo. I és que, siguem sincers, qui és que pot controlar l´amor, sigui de la mena que sigui?
