Presidencials franceses
24 d´abril de 2017.Escric des d'Estrasburg, on he viscut el diumenge electoral i el dia després de la primera volta de les eleccions franceses. El país que va inventar el concepte de dreta i esquerra no té un candidat ni del partit que encarna la dreta republicana ni l'esquerra socialista. Res és el que era. Si vostès visiten la botiga de l'Assemblea Nacional francesa -bonica botiga plena de detalls de bon gust- hi trobaran mitjons amb la paraula dreta i esquerra, també guants i tasses de cafè, a gust dels favorables a la dreta i a l'esquerra en un país on mai havia existit el concepte de centre com a espai rellevant. I menys un pensament liberal en un país on la dreta havia estat històricament estatista especialment des del General De Gaulle. Els objectes de la botiga avui tenen molt menys sentit que fa un parell de dies. Sembla clar que Emmanuel Macron té a l'abast ser president el proper 7 de maig, però el resultat no serà com el del 2002, quan Jaques Chirac es va confrontar amb Le Pen pare i el resultat va ser un 82% a favor del candidat del que es va definir com «la majoria republicana». Ara, els resultats seran diferents i algunes enquestes ja apunten a un 60-40% a favor de Macron. Segon punt: a mitjan juny se celebren eleccions legislatives a França. Els dos principals partits s'han quedat sense líder electoral ni de partit: Hollande, Valls, Sarkozy... Tots fora d'escena. Serà capaç Macron de vestir un partit que aconsegueixi la majoria parlamentària? Si no és el cas, França es pot abocar a una cohabitació, però ni tan sols sabem si amb un sol partit o amb un govern de coalició, quelcom desconegut fins ara. Només un partit de llarg recorregut, el Moviment Democràtic (MoDem) de François Bayrou, pot ser l´embrió d´una nova majoria parlamentària favorable a un Macron victoriós. Convé recordar que Bayrou va ser el primer polític francès candidat a unes presidencials on podia obtenir un 5 o 8% de vots crucials que es va retirar i va donar suport a Macron ja fa mesos. Aquests gestos en els moments d´incertesa se solen recordar. Després hi ha el comportament del candidat d´esquerra radical Jean-Luc Mélenchon, que no recomana el vot per la segona volta per Macron i dona ales a Le Pen. Mélenchon ha arribat a afirmar que el feixisme de Le Pen és fill del liberalisme de Macron. Quantes bajanZnvençut que tiraran endavant els partits que siguin flexibles a les noves demandes de la societat i a una forma de fer senzilla i transparent.
La prova del cotó fluix taronja
25 d´abril, comencen les compareixences al Congrés per presentar el projecte de pressupostos generals de l´Estat pel 2017. La setmana que ve es votaran les esmenes a la totalitat i el 5 de maig és el dia per presentar les esmenes parcials. Veig que alguns s´avancen a presentar esmenes parcials abans de saber el resultat de la votació de les esmenes a la totalitat. Com sigui, sembla que aquests pressupostos tiraran endavant amb el suport del PNB -negociadors fins i discrets-, Coalició Canària i potser Nueva Canaria i el debut del partit Ciutadans -el Podem populista de dretes que va proposar, crear i finançar Josep Oliu el 24 de juny de 2014. Tot té el seu origen i tot arriba-. El partit taronja diu tenir un projecte per a tot Espanya i es mostra especialment exigent al Parlament de Catalunya. Ara arriba la prova del cotó del real interès dels taronges per defensar la terra on van néixer. Ho veurem en el període d´esmenes. De moment suporten un pressupost nefast per a les comarques gironines. I el negociador del pressupost, el desllenguat Luis Garicano, nebot del ministre franquista Garicano Goñi, no ha exhibit cap rèdit concret del seu suport. Més aviat no té prou temps per dedicar-hi amb els seus assumptes entre Londres i Amsterdam.
La reunificació d´Irlanda?
26 d´abril, dia d´homenatge al meu amic senador Terry Leyden del comptat de Roscommon a Irlanda. Abandona les responsabilitats a Estrasburg després d´una llarga trajectòria. Parlem del seu país i de les dèries compartides per Europa. La reunió de caps de govern de la Unió Europea deixarà la porta oberta a la integració d´Irlanda del Nord a la Unió Europea en cas de la reunificació de l´illa. El precedent és clar: la reunificació d´Alemanya va suposar l´entrada automàtica dels ciutadans de l´antiga RDA -ironies de la vida que l´Alemanya comunista s´autoadjectivés com a democràtica- a la Unió Europea. La demografia ja fa temps que juga a favor dels unionistes a Irlanda del nord -els catòlics tenen més fills que els protestants- però els efectes pràctics d´aïllament que pot suposar el Brèxit poden acabar de convèncer alguns ciutadans.
La convulsió balcànica
27 d´abril, una massa ocupa el parlament de Macedònia com a protesta per l´elecció d´un diputat de la minoria albanesa, Talat Xhaferi, com a nou president del parlament. Els albanesos representen un 25% de la població del petit país dels balcans occidentals. Fins ara sempre havien estat socis del govern de coalició de centredreta, del partit del primer ministre, que va guanyar les eleccions de desembre però que no aconsegueix formar govern perquè aquest cop no pot pactar amb els dos partits de la minoria albanesa. Mentrestant es preparen eleccions a Albània per al 18 de juny tot i que el partit de l´oposició les boicoteja amb protestes al carrer, retirant-se del parlament i no presentant les llistes electorals en la data límit. La gran Albània -que sumaria Albània, Kosovo i una part de Macedònia- sempre ha estat un gran tabú mai comentat en públic. Les fronteres europees es mouran en els propers anys. També als Balcans, on Turquia -prop de la confrontació en el carrer- sempre ha invertit diners i esforços per suportar les dues grans comunitats musulmanes d´Albània i els bosnis musulmans de Bòsnia-Herzegovina.
El referèndum
de la tardor
28 d´abril, conversa amb DS. Prenguin nota d´un referèndum d´autodeterminació que se celebrarà a finals de setembre o començaments d´octubre, que té moltes possibilitats d´èxit i de reconeixement per part de la comunitat internacional i que pot donar peu al naixement d´un nou estat. Em refereixo al referèndum d´independència del kurdistan iraquià.
