Tot sovint la CUP ens desperta de l´anestèsia general que impera a la política catalana (inclosa la resta de l´oposició). Com dimecres passat al Parlament. Mentre Lluís Llach es convertia en el protagonista del dia, aclamat pels seus com en els llegendaris temps de l´Olimpia de París, la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, va retreure a Carles Puigdemont la concessió de la Creu de Sant Jordi a Víctor Grifols. El tema va ser ignorat pels mitjans de comunicació tradicionals de Barcelona, que sobreviuen gràcies a la Generalitat. Grifols, l´empresa farmacèutica més important de l´Estat, va decidir l´octubre de 2015 traslladar a Dublín el 75% de l´activitat del grup. Per què a Irlanda? Pel mateix que les grans multinacionals: la seva atractiva fiscalitat amb un Impost de Societats del 12,5%, el més favorable de la Unió Europea per a les empreses. Alguns pensem que el primer manament del bon patriota hauria de ser pagar els impostos que corresponen per ajudar a redistribuir la riquesa. D´altres patriotes -Grifols ha donat suport públic a l´independentisme- prefereixen estalviar-se part del pagament dels tributs. Fa uns mesos, Víctor Grifols va defensar que operar des d´Irlanda no és fer-ho a paradisos fiscals (Intermón Oxfam sosté que el laboratori compta amb 13 filials a paradisos fiscals o amb un règim tributari especialment favorable). Cert. És legal. El senyor Grifols pot fer el que cregui més convenient per als seus negocis, però una cosa és que compleixi la legalitat i l´altra és que la Generalitat concedeixi la màxima distinció catalana, la Creu de Sant Jordi, a una persona que prefereix estalviar-se de pagar impostos en el seu país en benefici propi. Com el pare de la Catalunya moderna, Jordi Pujol. Resulta simptomàtic que s´orquestrés una campanya en contra de la Creu de Sant Jordi a Carme Chacón, pel sol fet que no fos independentista, i hagi imperat el silenci més absolut amb la mateixa distinció a una persona que trasllada part de les seves empreses a Irlanda per estalviar-se tributs. El missatge que envia la Generalitat als catalans és nítid: eludir el pagament d´impostos està recompensat amb una medalla. Un país curiós. Jo diria que a Dinamarca les coses no van així.