Cartes

Josep FUSTÉ I SOLES PALAMÓS

Superats amb escreix els cinc anys d´existència, Escàlem Coral vol consolidar el seu projecte ampliant el seu repertori, que no per extens deixa de ser suficient per tal de ser fidel a la seva ideosincràcia, quant a recuperació de tradicions, com ve fent des del seu inici. I que està marcant camí en el transcurs de la nostra curta però intensa història. Es pretén consolidar aquesta filosofia, reivindicant la nostra història, la nostra manera de ser com a poble, cercant més arrels, més cultura, més idees... que amb pinzellades de veus concordants i melodioses, arribin a tothom com s´ha fet pal·lès recentment amb el cant de caramelles pels carrers de Palamós amb una acollida de públic sorprenent.

Però Escàlem Coral no vol caure en la temptació de deixar-se entabanar per aquestes magnífiques acollides, pensant que hem assolit el cim. No, no i no. Tenim molt de camí per recórrer i un projecte ambiciós per consolidar. I ara és el moment. Formem un bon grup entregat, entusiasta i alegre; tenim el plaer de gaudir de dos excel·lents directors: Cristina Baiget i Carles Casanovas, abnegats, sacrificats, a voltes aspres i tossuts, sempre generosos, alegres i comprensius, que fan les delícies de treure suc de la cançó més inversemblant, i fent realitat la frase que diu: «La paciència és un arbre d´arrels amargues, però de fruits molt dolços».

Per tot això, i conscients que hi ha molta gent a qui li agrada el cant i no sap on realitzar-se, Escàlem Coral obre les portes a tothom amb el convenciment de que us hi trobareu com a casa... cantant! Ens feu falta.

Si és aquest el vostre cas, truqueu als telèfons 658 765 216, 619 141 643 o 699 211 664.

Miguel Iceta, «el gran conspirador»

Mateu Frigoler Teixidor canet d´adri

Hi poso Miguel perquè estic segur que és el nom que figura en el seu DNI, i ara em pregunto, què se n´ha fet d´aquell Miquelet tan entusiasmat amb el programa del seu admirat Pedro Sánchez? Tip de repetir com ell que el No era No i ara perd el cul per anar corrents a veure la Sultana i la banda de venuts a la investidura de Rajoy per demanar perdó. Això de perdre el cul que ningú s´ho agafi malament, aquí a pagès es diu molt i en el cas del Miguel crec que li escau molt bé. També podria dir que la seva actitud davant de la conjuració socialista que governa en aquests moments ha estat una autèntica baixada de pantalons, però això també podria ésser motiu de falses interpretacions.

El cas és que ja fa dies que el PSC (a veure quan tindran una mica de vergonya i treuran la C) no sap si mena bou o vedella i són la riota de tothom.

Jo quan veig el Miquelet i la Meritxell no deixo de pensar en aquella parella de les pel·lis de la meva infantesa, el «gras i el flac». Encara que l´Stan i l´Oliver tenien una categoria que ells mai tindran.

Senyor Iceta, després de la seva traïció al company Sánchez, vostè creu que li queda cap engruna de credibilitat? És tan ase per no adonar-se que a Madrid es foten de vostè i de tot el PSC. Vostè i tota la colecció d´antigues mòmies socialistes són tan estúpids de pensar que algun dia la Sultana andalusa pot arribar a la Moncloa? Que Déu ens conservi el Rajoy molts anys, senyor Miguel.

Vostè ha vist el vídeo de la Susanita dient als andalusos que els diners que ingressen a La Caixa catalana se´n van tots a fer més rica Catalunya?

Com es pot ésser tan ignorant i presidenta d´una comunitat? El meu net d´onze anys podria donar-li lliçons de banca i moltes altres matèries que ben segur encara desconeix.

No voldria que aquest escrit acabés malament, molt al contrari, a mi sempre m´agrada posar-hi una nota d´humor i li vull dedicar al senyor Iceta una estrofa del nostre poeta Josep M. de Sagarra que diu així:

Per en Rahola, ministre de marina:

«El senyor Pere Rahola, / que és Ministre de Marina, / decreta que a la titola / se l´anomeni sardina».