Debat a l'OIT sobre la immigració laboral

01.05.2017 | 06:30

La 106a reunió de la Conferència Internacional del Treball se celebrarà els propers dies 5 a 16 de juny a la seu de l´OIT a Ginebra. En l´ordre del dia hi ha previstes dues discussions generals d´indubtable interès. La primera és la dedicada a la migració laboral, que tindrà com a punt de referència l´informe publicat el 10 d´abril amb el títol Migració laboral: nou context i desafiament de governança; la segona estarà dedicada al seguiment de l´aplicació dels principis i drets fonamentals en el treball, tenint com a punt de referència l´informe publicat el 5 d´abril, amb el subtítol Discussió recurrent sobre l´objectiu estratègic relatiu als principis i drets fonamentals a la feina, d´acord amb el seguiment de la Declaració de l´OIT sobre la justícia social per a una globalització equitativa, 2008. El segon informe ens deixa una dada una mica més que significativa, i preocupant, i que desitjo destacar: els convenis 87 i 98, relatius als drets de sindicació i de negociació col·lectiva, són els reguladors de drets fonamentals que menor nombre de ratificacions han experimentat, ja que «aproximadament la meitat de la població mundial viu en països que encara no han ratificat alguns d´aquests convenis, o cap».
Com la major part dels documents elaborats en el si de la més important institució mundial dedicada a l´estudi, examen i elaboració de normes sobre el món del treball, els textos citats tenen especial interès perquè permeten conèixer, d´una banda, quin és l´estat actual de la migració laboral en el món i els reptes que es presenten en el nou entorn polític, econòmic i social, una cosa oblidada o deixada de costat en els últims temps davant la importància que ha adquirit el fenomen dels refugiats com a conseqüència de les crisis bèl·liques, i per una altra fins a quin punt s´estan, primer reconeixent quan encara no hagués estat així, i després aplicant realment i de forma efectiva els principis i drets fonamentals en el treball.
L´informe dedicat a la immigració laboral es tracta d´un text que sens dubte serà d´innegable interès per als treballs que s´estan duent a terme en el si de les Nacions Unides per a l´aprovació en la reunió anual de 2018 dels dos pactes mundials a què es van comprometre els Estats membres el 2016, un dedicat als refugiats i altres a la migració «segura, regular i ordenada». Aquest últim document ha de ser el resultat dels treballs realitzats al llarg de tres fases, tenint la primera com a punt de referència, i que s´està duent a terme en l´actualitat, sis àmbits temàtics que per la seva indubtable importància em permeto reproduir: « 1) els drets humans dels migrants; 2) la migració irregular i per vies regulars, inclòs el treball decent, la mobilitat de la mà d´obra i el reconeixement de les aptituds i qualificacions; 3) la cooperació internacional i la governança de la migració; 4) les contribucions dels migrants i les diàspores a totes les dimensions del desenvolupament sostenible, incloses les remeses i la transferibilitat de les prestacions guanyades; 5) la resposta als factors que impulsen la migració, inclosos els efectes adversos del canvi climàtic, els desastres naturals i les crisis creades per l´home, i 6) el tràfic de migrants, el tràfic de persones i les formes contemporànies de l´esclavitud». El document de l´OIT, que es nodreix de tot el treball realitzat en el si de reunions i conferències, així com d´estudis doctrinals, dutes a terme en els darrers anys tant en la mateixa OIT com en altres fòrums internacionals, principalment les Nacions Unides, parteix d´una tesi que és la defensada per l´organització en els seus anteriors informes i estudis i que convé ara recordar: que una migració ben administrada «és una força positiva per al desenvolupament sostenible».
Igualment, subratlla una cosa que acabo d´apuntar, com és la importància que han tingut en el debat polític, econòmic i social els moviments de refugiats, i com aquests han alterat el debat «sobre la relació entre la migració, l´ocupació i el desenvolupament». Però, en qualsevol cas, el debat sobre l´impacte de la migració laboral en diferents àmbits territorials, des del nacional fins a l´interregional, passant pels àmbits bilaterals i regionals, segueix sent de primera importància. La seva governança, apunta amb ple encert al meu parer el document, ha de ser analitzada i abordada «a la llum de la naturalesa ràpidament canviant del treball, les disparitats econòmiques i demogràfiques cada vegada més grans i la necessitat de competències i ocupacions que responguin als requisits del mercat de treball»; una regulació en els diferents àmbits ter­ritorials abordats en el document, la de la migració laboral, que té nombrosos reptes davant seu, com a conseqüència dels canvis que s´han operat en els últims anys en els mercats de treball i en les polítiques econòmiques i socials dels Estats membres, i que augmentaran «a causa de tendències com els canvis tecnològics, l´evolució de la relació de l´ocupació i el desgast del contracte social entre l´Estat i altres agents».
Sobre les disparitats demogràfiques, el document apunta una tesi que ja ha estat àmpliament desenvolupada en informes i estudis anteriors, com és que l´envelliment de la població i la reducció de la força de treball interna en la majoria de les economies avançades i algunes economies emergents grans «suggereixen que els treballadors migrants compliran una funció important per mantenir l´oferta laboral, resoldre l´escassetat de mà d´obra i contribuir als fons de protecció social en aquests països», o més correcte és afirmar, i així ho reconeix també el mateix document, que això ja està succeint, i si per mostra val un botó, recordem que el 70% de l´augment de la força de treball a Europa es deu a la població migrant de treball.
Finalment, vull destacar que el document de l´OIT, que repeteixo que és de caràcter general i per això susceptible de matisacions i concrecions en atenció a la realitat pròpia de cada àmbit territorial objecte de l´informe, manté tesis que evidentment no seran acollides amb satisfacció per als qui només contemplen la immigració com un problema, ja que els immigrants en edat de treballar, que són la gran majoria de la població migrant (a diferència del que passa en les poblacions de les economies desenvolupades) «solen contribuir positivament a les finances públiques», sempre que, i novament el debat sobre la regularitat o irregularitat administrativa adquireix plena importància, «s´hagin integrat al mercat de treball», i que en la majoria de països de destinació (els migrants) «aporten més impostos i contribucions socials dels que reben a canvi», i que pel que fa als països de destinació amb ingressos elevats, els estudis duts a terme per l´OCDE, OIT, Banc Mundial i FMI posen de manifest que la migració «té només un efecte limitat en els salaris mitjans i l´ocupació dels treballadors nacionals».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema