SOLITUD

Vaig assistir a la cerimònia de comiat, presidida pel bisbe i companys seus del presbiterat. També amb la companyia de molts amics del voluntariat i de feligresos de les diferents parròquies que Mn. Joaquim va exercir com a vicari i com a rector. No esmento els diferents destins ministerials, perquè són molts i no pretenc fer-li una biografia. Sé que la seva modèstia no ho permetria.

En canvi vull parlar de la seva obra: el voluntariat de suport a la solitud. Em sembla un acte de justícia i sobretot un clam que demana l´atenció sobre una xacra social que hauria d´avergonyir-nos: la solitud, que segons l´Idescat (Institut d´Estadística de Catalunya), «és la malaltia dels avis d´avui». Calcula en 250.000 els avis que viuen sols a Catalunya i d´aquests 150.000 pateixen soledat no volguda i aïllament social.

No és el mateix «sentir-se sol o estar sol». Neus Calleja, psicòloga i directora del Telèfon de l´Esperança, en l´article Soledat imposada, publicat en el darrer número de la revista de pensament i opinió RE (Realisme Existencial), ens ajuda a reflexionar sobre «sentir-se sol»: «L´expressió ´em sento sol/la´ ens evoca ràpidament a un sentiment de malestar, de sofriment. Fem aquesta associació de forma automàtica, des de l´emoció que es genera a través de la pròpia empatia i que ens situa ràpidament a aquesta situació al escoltar-la».... «La soledat imposada pot arribar a ser enormement dolorosa. És com una llosa que impedeix gaudir de la companyia dels altres»... «Tota situació de soledat no desitjada requereix d´ajuda i intervenció, perquè si es perllonga en el temps, pot esdevenir fàcilment en una situació d´aïllament crònic, on es van perdent les habilitats socials amb el risc d´esdevenir fàcilment en una situació de màxima vulnerabilitat per a la persona»... «És deure de tots estar atents al nostre entorn i prevenir en la mesura de les nostres possibilitats el patiment que genera la soledat imposada. Des del Telèfon de l´Esperança seguirem aportant el nostre gra de sorra per a pal·liar la soledat en qualsevol dels seus supòsits. Al 934144848 sempre hi haurà una veu amiga disposada a escoltar i acompanyar qui ho necessiti».

Mn. Joaquim Casadevall, en l´exercici del seu ministeri com a capellà del Trueta, va detectar el problema de la solitud, en el seu punt més crític: quan una persona es troba malalta i no té ningú al seu costat per fer-li companyia. Una situació realment dramàtica. Per fer companyia als malalts que se senten sols, multiplicava les hores d´estada a l´Hospital, fins a fer-hi la seva residència «de facto». Tanmateix el problema era quantitativament important i va començar a buscar col·laboradors. La seva persistència en afrontar aquest mal social va donar i dóna els seus fruits. Són ja una cinquantena de voluntaris que donen cobertura els 365 dies de l´any i les 24 hores al dia. I 125 socis cooperadors donen suport econòmic (sempre precari) i ajuda personal per activitats concretes. En quinze anys han atès més de 6.000 malalts que se «sentien sols» i necessitaven una paraula acollidora i el contacte d´una ma amiga que els transmetés sentiments de tendresa i amor. Ho reconeix la Doctora Glòria Padura Esnarriaga, Directora de l´Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta que en la Memòria del voluntariat 2015, diu: «Amb els vostres acompanyaments sacieu solitud, traieu una mica de ferro a l´estada hospitalària dels nostres pacients i doneu un punt d´esperança a malalts que no tenen ningú al seu costat».

L´obra de Mn. Joaquim continua, en el seu esperit i tan necessària com mai. Podeu trobar la seva referència a www.voluntariatsolitud.cat per demanar informació, per sol·licitar o oferir ajuda als telèfons 669099697/676924797/669961972.

Qui s´anima a donar suport a la solitud, sigui com a voluntari o cooperant? Ànims!