Alice, la vídua de John Coltrane, un dels principals músics de jazz de la història, recordava que quan el seu marit es posava a treballar, agafava cinc instruments alhora, perquè volia estar preparat pel que li arribés. A partir de situacions com aquesta, ens podem preguntar: com s'activa i com es canalitza la creativitat, especialment l'artística? En una recerca desenvolupada el 2008 per un grup de professors de la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore (Estats Units), s'assenyala que durant les improvisacions jazzístiques -les de Coltrane van ser, són i sempre seran cèlebres-, al cervell, es produeix una inhibició molt curiosa. Així, les funcions executives que estan associades a la planificació es minimitzen. En paral·lel, s'activa la conducta emocionalment guiada cap a l'autoexpressió i la individualitat. Les conclusions d'una altra investigació, portada a terme el 1959 per doctors de la Universitat de Califòrnia, complementen aquesta explicació. En aquella ocasió, l'anàlisi se centrava en una quarantena de pioners de l'arquitectura moderna, com Eero Saarinen, Louis Kahn, George Nelson o I. M. Pei, i va permetre esbrinar que el caràcter dels individus altament creatius és eminentment inconformista i independent. El seu art seria com una fugida ferotge de l'establert i el convencional. El saxo de Coltrane encara ho confirma avui.