Quan Jordi Pujol i Soley va fer la inesperada confessió d'haver amagat diners a Hisenda, tots els que havien cregut en ell van afanyar-se a trobar una explicació pietosa i versemblant: «Ho ha fet pels seus fills». Passat el xoc inicial, i malgrat el disgust que els causava l'autoimmolació del pare fundador -que enfonsava Convergència darrere seu-, els qui havien cregut en ell van córrer a escampar les culpes en l'entorn familiar, donant per bona l'explicació de la deixa del pare.

Segons aquest repartiment de culpes, els nois, i sobretot alguns d'ells, haurien utilitzat el cognom per fer negocis foscos i traficar amb influències, però d'això el pare només en tenia la part de culpa de no haver vigilat, d'haver-los deixat fer sense control de cap mena. Constava que havia estat avisat per gent de confiança, que li deia: el teu fill Jordi està fent coses molt estranyes, però ell no en volia saber res. Canviava de tema o deia que ho comentessin a la mare dels seus fills, que hi estava més al damunt.

Els qui continuaven creient en la bondat profunda de Jordi Pujol, més enllà dels detalls legals i de les decisions de cada dia, van adoptar com a bona una interpretació psicoanalítica: si deixava fer els nois era impulsat per un sentiment de culpa, el de no haver estat prou per ells, no haver exercit de pare perquè només estava pendent de Catalunya. I algun dels fills, segons aquesta interpretació, s'haurien comportat indignament, però en tot cas la decisió de fer jocs de mans hauria estat totalment seva, i en cap cas del patriarca. Ell seria una bona persona i un gran governant, tanmateix procliu a no estar prou pendent dels seus afers personals i a no malfiar-se prou dels que l'envoltaven, i algunes persones d'aquest entorn haurien abusat de la seva confiança. La seva esposa, finalment, hauria jugat un paper determinant en erigir-se en defensora permanent de la seva prole.

Fins ara, les investigacions judicials confirmaven més o menys la tesi de l'actuació autònoma dels fills i de la màxima responsabilitat de Jordi Pujol Ferrusola. La responsabilitat del pare es limitaria a l'ocultació fiscal de la deixa, que és important, però menudalla en comparació. Però ara el jutge instructor ha girat els focus cap a l'expresident i la seva esposa, de qui sospita que estaven totalment al cas dels muntatges delictius, que hi participaven i que se'n beneficiaven. Els qui sempre han cregut en Jordi Pujol i Soley no guanyen per esglais.