100 dies

03.05.2017 | 07:00

Són els que fa que Donald Trump governa els Estats Units. Mesos en els quals ha començat a jugar sense subterfugis amb la vida i la mort. Havia dit que compliria moltes de les seves promeses electorals durant aquest temps. No ha pogut ser. Ai las! L'home més poderós del món no comptava que no n'hi ha prou de dictar i firmar decrets perquè es compleixin. S'imaginava ser una espècie d'emperador i ha descobert que la democràcia no funciona com una empresa. Els seus, els republicans, han aturat la destrucció dels serveis sanitaris implantats pel seu antecessor, els jutges han frenat els dictats xenòfobs i antimusulmans. La democràcia dels EUA perviu gràcies al pes dels contrapoders i amb la decidida voluntat de mantenir la independència de cadascun. S'ha adonat que no és senzill construir el mur de la seva il·lusió en contra de Mèxic i l'emigració, les terres no són de l'Estat sinó de particulars. El que ha vist amb alegria és que no és complicat bombardejar països llunyans: Síria o Afganistan. Ha seguit altres mandataris nord americans: l'efímer plaer dels fets consumats. Pot bombardejar el país que li vingui bé quan vulgui. Quan s'explica no sap dir si ho ha fet a Síria o l'Iraq. Tant se val perquè ningú no li passa comptes. Pot llançar la mare de totes les bombes i és aplaudit i això, bombardejar països d'infidels, li reporta pujar a les enquestes. Ordena que una flota vagi cap a Corea del nord i aquesta es dirigeix a Austràlia. Col·loca banquers, filla i gendre a governar una espècie de «subfuncionariat» de corifeus fashion white style –diferent del que representava el black power d' Obama. Ataca la premsa, menys la cadena conservadora Fox, i malgrat haver arribat al cim més alt, no està satisfet i manifesta que això de governar és cansat i un avorriment.

La satisfacció d'aquest emperador no és com la del seu admirat Vladimir Putin, reptilià de categoria que a banda de saber utilitzar els fets consumats amb astúcia mou els fils del teatre mundial amb fredor i una eficàcia impressionant. No estan enfrontats; són bèsties de la mateixa espècie. Producte de la insensatesa de l'anomenada guerra freda. Trump és barroer i malgrat moure fortunes i doblegar voluntats, desconeix la pràctica de la diplomàcia. La vella qüestió de fer sense que se sàpiga, d'actuar lluny del lloc del delicte; canviar el món amb els serveis secrets que transiten en les clavegueres dels enemics i dels aliats. Com si fos un anticrist vulgar juga al Risk amb la supèrbia d'un nou ric. Ric i rústic, encara que mani mai no serà acceptat en la classe alta. Veient-se poderós no entén que la prudència és una virtut, no acumula l'experiència que emana dels fracassos i cada dia acarona la capsa de Pandora. Tot plegat faria riure si no fos que l'immens ego que l'acompanya empeny l'ànsia d'obrir-la per deixar constància del seu pas damunt la Terra; creu que serà gloriós.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema