Un dels grans plaers que m'ha regalat la vida és poder conèixer personalment Lluís Llach i Carles Puigdemont, dues destacades personalitats entre els nombrosos valents i valentes que aquests dies s'ho juguen tot pel país. Dos homes que actuen pel proïsme per defensar causes dignes i honestes. I sort en tenim de l'existència de gent com ells. Qualificava en l'anterior columna d'«extraordinària» la vida de Ponç Feliu per haver aconseguit en un any observar 304 espècies diferents d'ocells durant 10.000 km en bicicleta, doncs en el cas de Llach i Puigdemont és més que extraordinària. «Heroica» és el qualificatiu merescut. La història els reservarà la corresponent plaça, perquè la seva és una causa noble i, sobretot, justa, per a la qual hi ha molta gent disposada posar-hi el coll. Resulta decebedor veure l'unionisme nacionalista espanyol del PPSOE'Cs supurar fel en els reiterats intents d'enverinar la puresa de la primavera catalana atacant Puigdemont i Llach. A manca d'arguments, han de fer trampes aïllant frases del seu context i fins i tot falsejant la informació. Entre els opinadors que s'han afegit a l'última cacera contra Llach, no n'hi ha cap que hagi tingut la decència de reconèixer que el diari espanyol El País va haver de rectificar la informació. No se'n surten ni falsejant els fets.
