El pla C

03.05.2017 | 07:00

l govern insisteix que el seu pla A i el seu pla B són el mateix: el referèndum. Això és el que va respondre ahir, per enèsima vegada, la consellera portaveu després de la reunió del Consell Executiu. Si la cosa va de fer evident el teu compromís i les teves conviccions, la resposta serveix. Però si del que es tracta és d'establir una estratègia que et permeti aconseguir el màxim dels teus objectius mesurant les teves habilitats i forces i les dels teus oponents, la insistència evidencia falta d'imaginació i sentiment de derrota. Un dels problemes de l'estratègia binària que ha seguit el govern, i que entre altres coses ha significat fer girar-ho tot al voltant del referèndum, és que fer-lo no està a les seves mans. L'executiu ha anat retardant tant com ha pogut l'enfrontament, tant l'intern com l'extern, però arribarà un punt en que li serà inevitable. Mentrestant va aplicant el pla C, que és el que pretén advertir que les alternatives a deixar votar són pitjors. Per això l'executiu alimenta la possibilitat que el procés acabi amb una Declaració Unilateral d'Independència. El primer a reprendre la idea va ser el vicepresident Oriol Junqueras. Després l'Assemblea Nacional li ha donat un relat en el marc del seu nou full de ruta i finalment la consellera portaveu ha acabat assumint-lo. En tot cas, per a qui representa una amenaça una DUI? Principalment per als que van apostar pel referèndum o referèndum i en segon terme per als que van garantir que el procés oferiria sempre totes les garanties jurídiques. Avançar per una via que no genera consens dona la raó als qui vàrem preveure un enfrontament intern entre catalans. El principal problema de la declaració unilateral no és la falta de reconeixement internacional, sinó la profundíssima fractura interna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema