El Senyor dels Llibres

04.05.2017 | 00:51

Aquesta és una d'aquelles histories que quan t'arriben necessites compartir, explicar-la als altres. De fet, des que la vaig veure per primera vegada fa pocs dies, m'ha arribat per diferents vies, grups de Whatsapp, Faceebook...

I és que no n'hi ha per menys! La història és deliciosa, impressionant i una lliçó de dedicació als altres, de consciència de comunitat, de creure que amb els petits gestos de cadascun de nosaltres es pot millorar el món, es poden canviar les coses, es poden fer petites revolucions que plegades poden esdevenir una gran revolució.

I el protagonista no és cap polític, cap actor de Hollywood, cap famós que decideix posar el seu nom per una bona causa. El protagonista és un escombriaire de Bogotà, el José Alberto.

Des de fa molts anys aquest increïble personatge es dedica a destriar entre les deixalles dels barris més benestants de la ciutat els llibres que llencen els més afavorits perquè ja els fan nosa, perquè estan fets malbé, perquè ja els consideren inservibles. I potser per a ells ho són, però per als nens dels barris més pobres de la capital, aquests llibres, sovint atrotinats, són una autèntica joia.

Per tal de garantir que els llibres arribin al màxim nombre de persones, el José Alberto ha muntat una biblioteca a casa seva, a la humil llar que comparteix amb la seva dona i el seu fill. I ha fet de la seva causa la de tota la família. Ell recull els llibres amb l'ajuda dels seus companys de camió, la seva dona els repara amb amor i el seu fill, bibliotecari improvisat, els ordena i els col·loca amb cura als prestatges abarrotats de la petita estança que han decidit compartir amb la resta del barri. No estan compartint un palau, estan compartint el poc que tenen.

I aquesta biblioteca no és la biblioteca del José Alberto, és la biblioteca del barri, ja que no n'hi ha cap altra. Un home i la seva família han estat capaços de crear el que les autoritats no han pogut o no han volgut. I és que la filosofia del José Alberto és tan simple com complexa, tan petita com gran, tan idealista com realista: «que acabi la ignorància al planeta perquè el dia que no n'hi hagi podrem viure en pau».

Potser alguns ho poden trobar naïf, però jo no l'hi trobo. És la suma d'aquests petits gestos que poden aconseguir coses grans. És la il·lusió de persones senzilles com el José Alberto, que fan el que poden amb els pocs recursos que tenen, el que mou muntanyes. Som tots nosaltres els que, si ens ho proposem, podem aconseguir un món millor. El José Alberto podria dedicar-se a fer la seva feina, tornar a casa esgotat després d'una dura jornada i asseure's al sofà tot esperant l'arribada de la propera jornada de treball. Però prefereix dedicar les seves hores lliures, les seves hores de descans, a ajudar els nens del barri, a treure'ls de la ignorància que els condemnarà a viure en la pobresa tota la vida.

El José Alberto diu, orgullós, que gràcies a la seva biblioteca molts nanos del barri han acabat anant a la universitat. I n'ha d'estar molt d'orgullós. En molts indrets del món, la clau per sortir de la pobresa es diu educació, es diu cultura, i el José Alberto, amb el seu gest i la seva filosofia, està donant aquesta clau a molts nens de Bogotà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema