Cartes

Jordi Monistrol López Barcelona

Divendres dia 21 d´abril a quarts d´una de la matinada. Sortim de sopar del centre de Girona i ens dirigim, per l´avinguda de França, a l´aparcament del Mercadona situat a l´avinguda França-Sant Ponç. Ens aturem perquè veiem al final de l´aparcament una dona estirada al terra inconscient i un noi que trucava desesperadament al 112. Què ha succeït? La dona, de la què només coneixem el seu nom, Lila, va baixar per la canalització de l´aigua direcció a l´aparcament del Mercadona i a mig camí va caure pel desnivell i va rodolar fins a l´aparcament, on va quedar estesa amb importants traumatismes al cap i a altres parts del cos. Però, perquè va baixar per allà? Senzillament perquè en aquella hora de la matinada i amb la llum que hi havia aquestes canalitzacions per a l´aigua semblen esglaons. De fet, jo, quan vaig baixar per auxiliar-la, també vaig veure´m temptat per una altra canalització de l´aigua que hi ha pocs metres més avall.

Si volem evitar un altre accident amb possibles tràgiques conseqüències ja fa tard l´Ajuntament (per cert, dos mails i cap resposta) a col·locar una barana a tota la vora del terraplè que deixi clarament visible a la gent que allò no són unes escales i evitar que s´utilitzi com una drecera per accedir a l´aparcament.

Afortunadament aquest cop, tot i que no sabem com es troba la Lila, un noi la va veure caure pel terraplè i ens va alertar ja que, pel fet de caure al final de l´aparcament i a aquella hora de la matinada, podia ser que ningú l´hagués vist fins dissabte matí amb les seves, possiblement, tràgiques conseqüències. Espero que això s´arregli al més aviat possible ja que, segurament, no ha estat l´únic incident a la zona.

Aprofito per desitjar una bona recuperació a la Lila i per agrair al jove que la va auxiliar immediatament el seu comportament.

Barri Altamira

de Girona

Salvador font girona

Fa uns dies que va tenir l´amabilitat de publicar-me un escrit referent a les obres a la plaça Marquès de Camps i carrers adjacents, motivades per un anomenat carril bici. He vist com es tallaven arbres, s´arrencaven i trituraven pedres naturals d´un paviment antic, es traslladava una font amb foques i s´eliminaven espais verds i magnòlies, posant llambordes i vorades cantelludes.

Vaig pensar que podien ser motivades per una col·laboració amb una branca de les excavacions de la sima dels ossos d´Atapuerca, atès l´origen Neandertal nostre. Fa poca estona he comprovat que estava equivocat. S´han arrencat paviments en bon estat, s´han instal·lat semàfors i s´han fet pintades al sòl indicatives per al trànsit, absurdes, a càrrec dels nostres impostos, des de la Punxa a la Gran Via. Em semblaria adient d´ara en endavant que aquest entorn sigui anomenat la Capella Sixtina o barri d´Altamira de Girona.

Proposo també com a recordatori de les obres que la placeta farcida de motos, bicicletes i pintades a les parets, situada al carrer de Santa Eugènia, quasi sota la via, sigui anomenada placeta d´Alcalà.

Agraïment a la policia municipal de Calonge-Sant Antoni

josep FUSTE SOLES PALAMÓS

El propassat dia 30/04 vaig patir un accident amb el cotxe prop del pavelló d´esports de Sant Antoni de Calonge, pels volts de les 10 del matí. Vàrem requerir el telèfon d´emergències i haig de reconèixer que la rapidesa tant de la policia municipal com dels bombers va ser sorprenent i ambdós perjudicats inmediatament atesos.

Crec és de justícia reconèixer públicament que el comportament dels dos agents de la policia municipal que ens van atendre va ser d´una professionalitat exquisida i fins i tot diria sorprenent, la qual cosa provoca aquesta carta.

És veritat que són moltes les vegades que jutgem frívolament els comportaments i actuacions dels agents en general i no ens mirem el melic per adonar-nos que som nosaltres mateixos el jutges que hauriem de ser jutjats. La seva professionalitat reclama la nostra ­correspondència i d´aquesta manera ens farem més nostres aquest personal que a voltes esdevé com a llunyà, autoritari i prepotent. I, d´això, res de res. Gràcies novament.

Winny, robat el nostre gat,

robada una part

del nostre cor

susanna Güell Alvaro CORNELLÀ DEL TERRI

Bé, la veritat és que no sé com començar aquesta carta ja que se´m fa molt difícil escriure sobre la crueltat humana i els sentiments purs que poden tenir els animals, la seva lleialtat i amor incondicional.

El dilluns 3 d´abril em van robar en Winny, el nostre gat. Dic robat perquè ell sempre, al matí, em demanava per anar a fer el volt pel ­carrer. Es posava davant la porta i amb la pota rascava, em mirava i ja sabia que volia sortir.

Tots els veïns el coneixien i l´estimaven. Últimament han tingut veïns nous al bloc, potser es pensaven que estava abandonat o que simplement els molestava que voltés pel carrer, no ho sé, però en Winny està desaparegut.

Quan volia entrar es posava a la porta i miolava a tothom, en veure´l l´obrien i el deixaven entrar a casa fins que jo arribés. Per això se´m fa tan estrany. Només vull dir que qui l´hagi agafat ens ha pres un membre molt important de la nostra família. El motiu no el sé, pot ser desconeixement, venjança, ignorància... El que vull dir és que no es pot utilitzar una vida animal pel teu propi interès. Sigui el que sigui,, només de pensar en el patiment que deu tenir em sembla impossible que a aquestes altures puguin fer un acte tan cruel.

Era un gat especial, el va criar una gossa que tenia, s´as­sem­blava més a un gos que a un gat. Estava medicat, ja que tenia cristalls, i havia de menjar un pinso especial.

Amb tot això vull dir a qui llegeixi aquest relat que sempre que es trobin amb un animal, sigui quin sigui, que el portin al veterinari o que pregunti de qui pot ser, per tornar a trobar la seva família i estalviar el patiment dels seus i del mateix animal. Jo sé que potser no tornaré a recuperar el nostre amic, però vull intentar que coses així no es puguin tornar a repetir.