El paper que llegiu.....

05.05.2017 | 07:09

Sabíeu que aquest diari en paper ens reporta a una aportació catalana? L'Enciclopèdia Britànica, gran referent mundial de les enciclopèdies ( British Encyclopaedia) diu que el paper és un invent xinès, però que el primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva, el 1150. El viatger àrab Al-Edrisi, en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra Viatge per l'Islam), descriu, entre altres coses, la gran qualitat d'aquest paper, que era exportat tant a l'Occident com a l'Orient, sobretot a Damasc. Jaume I, només 88 anys més tard (1238), en conquerir València, va protegir aquesta indústria i va ser el primer rei cristià a fer servir el paper en documents oficials, davant l'astorament de tothom. Aquest fet va donar una hegemonia a Catalunya en la fabricació de paper que va durar uns 300 anys. No oblidem tampoc que és el paper el que permet l'expansió d'un altre invent xinès: la impremta. El llibre més antic imprès a la península Ibèrica que es conserva és la Grammatica de Mates (Barcelona 1468), encara que es pretengui que va ser el Sinodal de Aguilafuente, imprès a Segòvia el 1472: com és sabut, els castellans s'ha dedicat a falsificar deliberadament la història. A més tenim una de les primeres Bíblies, naturalment, destruïda per la Inquisició castellana, que aplegava l'odi religiós i el terrorisme d'estat contra la cultura catalana.

Investigant més sobre aquest tema ens podem emportar alguna grata sorpresa, ja que Catalunya té una gran relació, amb quasi tot allò que ens ha vingut de Xina: la pólvora, l'alquímia, el rellotge, la brúixola, el paper, la cartografia, la impremta, l'arròs, les taronges (a través dels àrabs), així com els préssecs, a través dels romans. Els reis catalans ordenaven que en la seva cerimònia de coronació hi hagués confits de gingebre, un producte que venia de la Xina segurament a través d'Alexandria.

Quan es construeix el primer molí de paper a Holanda (1340?) a l'artífex li diuen Joan l'Espagnol– encara avui parlem de la «quartilla holandesa» o holandesa. En aquells moments «espanyol» significava ibèric, i per tant, incloïa els catalans; no tenia res a veure amb el concepte actual d'Espanya, que és una gran manipulació històrica que neix el 1715, arran del Decret de Nova Planta.

El mot català paper va donar el papel castellà i portuguès, com passa amb altres paraules d'origen català (timoner- timonel, planter- plantel, verger- vergel...; en àrab és «waraqun»). Això ho ratifica el gran filòleg Joan Corominas.

També, com és sabut, vàrem importar importants paraules al lèxic del mar i de la diplomàcia i, no cal dir de la cuina (albergínia, sucre, arròs, fideu...). El primer gran cuiner d'Europa, Mestre Robert –que va escriure en català el Llibre del coc a la cort de Nàpols que, a més va ser el primer llibre de cuina imprès-. Naturalment, els castellans s'han afanyat a espanyolitzar-lo, canviant-li el nom pel de Ruperto de Nola i dient que era aragonès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema