El PNB i l'amnèsia política catalana

05.05.2017 | 07:09

L'acord entre PNB i PP pel qual el partit nacionalista basc ha pactat donar suport als pressupostos generals de l'Estat a canvi d'una compensació en els lliuraments que ha de fer a Madrid els propers anys ha estat molt malament rebut per gairebé tots els portaveus dels grups polítics catalans al Congres dels Diputats. Vaig sentir tot tipus de reaccions amb qualificatius fins i tot despectius respecte del partit basc. I, el que encara sembla pitjor, amb una espècie d'amnèsia col·lectiva i/o un desconeixement de quan Jordi Pujol pactava amb el govern de l'Estat també en un mercadeig de vots.

Si el govern de la Generalitat ara no pot collar al de l'Estat és una qüestió que qui més qui menys pot tenir molt clara. I per la gent més jove i pels desmemoriats cal afegir que Jordi Pujol va preferir una autonomia descafeïnada amb traspassos de competències i de dotacions econòmiques que un concert econòmic que va poder obtenir per Catalunya. Un concert que hagués fet possible fer aquí la recaptació dels impostos i lliurar a Madrid una quantitat pactada o «cupo» com fan els bascos. Bascos, i navarresos, tenen aquesta altra mena d'independència que és ser l'amo dels diners. O dit amb més claredat i contundència, tenir la paella pel mànec. Però és clar: el preu d'aquesta independència econòmica és haver de ser el dolent de la pel·lícula fent de recaptador i aplicador de la fiscalitat. Aquí era molt més tranquil i electoralista poder fer-se la víctima i utilitzar aquell «Madrid ens roba»... quan ara sabem que aquí ens robaven, ens mentien i evadien impostos amb deixes d'explicacions dubtoses o amb comissions.

El PNB, en el qual de vegades s'emmirallen alguns polítics de casa nostra –sense que succeeixi el contrari–, una vegada més ha negociat en defensa dels seus interessos i dels seus governats deixant de pagar a Madrid unes quantitats que compensin el que van pagar de més durant els anys de la crisi. Això és fer política. No hi ha res de criticable, i qui pensi el contrari també hauria d'haver criticat quan Jordi Pujol pactava amb aquell Aznar que deia que parlava català en la intimitat.

Fa anys, els polítics d'una altra generació que manaven a Catalunya van rebutjar que tinguéssim un concert econòmic com els dels bascos i navarresos. Quina oportunitat històrica i social perduda! Cal que els nostres polítics actuals no perdin els nervis i tinguin un xic més de seny i menys de rauxa. Menys paraules i critiques als bascos i més voluntat i esforç per negociar i fer un servei al país i al governats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema