Begudes ensucrades

i el procés

Dani Poch verges

Llegeixo una notícia del diari. El titular diu: «L´impost català de begudes ensucrades entrarà en vigor a través d´un decret llei aprovat al Parlament.»

L´impost grava, diu l´article, entre 8 i 12 cèntims per litre aquestes begudes.

Els fabricants diuen que això encarirà el producte entre un 8 i un 50%.

Llavors llegeixo que la llei diu: «A més, és obligatori que el preu es faci repercutir en el consumidor final, ja que el seu objectiu és desincentivar el consum excessiu d´aquests productes».

També diu: «La previsió d´ingressos de la Generalitat amb aquest nou tribut és d´una recaptació de 41,3 milions d´euros anuals».

I també diu: «De fet, els productes més barats seran els més penalitzats per la nova normativa. Això significa que els productes més barats seran els que pujaran més de preu».

Impostos per incentivar la baixada de consum.

Tabac, alcohol, benzina i ara begudes ensucrades.

Si el fi és el que ens expliquen, desencentivar el consum de begudes ensucrades, cal actuar diferent.

Millor obligar el fabricant a asumir la pujada de costos obligant a mantenir el preu.

Potser d´aquesta manera es preocuparien més de fer el mateix producte però amb menys sucre o diferents matèries per no perdre diners.

Algú ha sentit a parlar de l´estèvia? Això ja dona per a un altre tema.

Al final, 40 milions d´euros més per a la Generalitat pagats per tots (els que bevem begudes ensucrades, perdó). No és això companys, no és això.

Si aquesta és una mostra d´on volem anar, no ho veig clar.

Del foc a les brases

QUIM TORRA girona

En aquesta meva carta faré referència a la inserida el dia 4 amb el títol «De places i poetes: Marquina». Començaré dient que vivint amb la meva família a la plaça Calvet Rubalcaba, d´infant era renyat per «anar tan lluny a jugar a la plaça del Carril»€ Ignoro a hores d´ara quan es va batejar aital plaça com a Poeta Marquina, però si es decidís un dia canviar-lo pel de Josep Claret i Rubira, tot en honor de la que jo en dic «desmemòria histèrica», mai més ben dit en aquest cas, s´aniria «del foc a les brases». Claret, d´un eximi arquitecte republicà, va passar a franquista€ per con­vic­ció o devoció€ com tanta gent!

En aquests moments que encara no és accessible baixar al refugi, seria bo una plaqueta indicadora del lloc i del seu artífex.

La meva opinió: si es volgués un canvi en la retolació de la plaça, per què no retornar al popular «plaça del Carril»?

Un viatge històric

M. Àngels Pagès Ventalló

El papa Francesc ha complert amb el seu objectiu de visitar Egipte. Hem de valorar la seva valentia -circular amb un cotxe normal sense blindatge- tot i la situació arriscada i l´atmosfera de tensió que viu aquella república. El motiu principal del viatge era mostrar la seva solidaritat a tots els cristians d´aquell país, especialment als coptes ortodoxos pels atemptats terroristes que varen sofrir durant les celebracions del Dia de Rams, en dues de les seves esglésies al Caire i Alexandria i que varen provocar desenes de morts i centenars de ferits.

No oblidem, però, el seu interès d´anar a un país del Pròxim Orient per impulsar la pau en aquesta zona tan conflictiva i obrir nous ponts de diàleg amb el món musulmà. A causa d´aquest argument, no va desaprofitar la invitació d´assistir a la Conferència Internacional de Pau que va tenir lloc a la Universitat d´Al-Azhar, principal centre de formació teològica de l´Islam sunnita, la principal branca de l´islam. Davant 200 líders religiosos va poder expressar amb contundència un no fort i clar a qualsevol forma de violència, venjança o odi en nom de la religió o de Déu. També a denunciar les violacions contra la dignitat humana i els drets humans. En el seu discurs els va convidar al diàleg interreligiós, a caminar plegats i a donar una adequada educació a les joves generacions perquè responguin amb un creixement del bé davant la lògica incendiària del mal.