«Quinquis» de corbata

06.05.2017 | 07:05

Per sortir bé de la seva moció de censura, a Podem no li cal guanyar cap votació, només aconseguir que la seva gent els cregui. I que els seus adversaris els segueixin dedicant vòmits ensofrats i grans dosis de mala bava: l'heroi avança més i millor quan la tempesta creix. Els predicadors a sou del país (i són centenars) pinten el retrat de Podem com servents de Satanàs envoltats, com el Dràcula de Coppola, de putes de l'infern. Però dels ministeris, els governs regionals, la judicatura i altres causes de neuràlgia, només en surten a l'exterior bafarades de pestilència. El que s'aixeca contra els nyaps del demiürg –i la seva primera cara és la cara confusa de Rajoy i la segona, la pepona de sainet de la Susi– compta amb les simpaties del públic.

Hi ha mil raons per detestar Podem (o a qualsevol altra cosa), però cal construir-les abans de proclamar-les, si és possible. I és lògic que la nomenclatura del PSOE hagi patit un atac de nervis: no perquè Pablo Iglesias sigui un immens estrateg, sinó perquè els socialistes donen la mesura del que són ara: serveixen l'alta divisa de salvar, almenys, la camisa ( Bernat i Baldoví) i es posen d'acord amb el partit més corrupte de la història d'Espanya amb els quals caminen apletats en una societat de socors mutus. Com va dir Unamuno, poden vèncer, perquè murrieries i recursos els sobren, i celebrar les seves núpcies amb una hecatombe de Pedro Sánchez i els seus, per començar, però no convencen.

No m'agradaria que la por canviés de bàndol; la por, com gairebé tota la resta, funciona millor quan es troba raonablement repartida. Assaltar el cel em sembla una bona idea, però comencem amb el dret a les vacances pagades.

En els anys del totxo, els regidors eren fel·latrius del constructor de torn i els titulars del jutjat que havia d'ocupar-se de les malifetes de Carles Fabra, per posar un exemple, promocionats als bufets del Madrid més postinero, que diu el xotis. Per seguir amb el xotis, ara veiem fiscals de quita y pon, eludits, elevats, al·ludits a conveniència de quinquis de corbata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema