Travessat un període difícil (amb noves revelacions sobre corrupció al PP de Madrid i la seva futura citació com a testimoni en el cas Gürtel), el president del Govern, Mariano Rajoy, segueix superant obstacles per mantenir a flotació aquesta inestable legislatura amb un aliat amb el que ja havia pactat en etapes anteriors: el Partit Nacionalista Basc (PNB).
Després de desencallar personalment la negociació al voltant del càlcul de la quota basca, Rajoy va aconseguir l'ajuda dels nacionalistes dirigits per Íñigo Urkullu per tirar endavant els pressupostos d'aquest any (tenint en compte que ja comptava amb el suport de Ciutadans i de Coalició Canària).
Això sí, el preu no ha estat barat: hi haurà una compensació de 1.400 milions d'euros, en matèria d'endarreriments reclamats pels nacionalistes i una disminució de l'aportació d'Euskadi (d'una mica més de 1.500 milions anuals a 956, durant el proper lustre). A més, l'acord inclou una acceleració en les obres de les estacions de les tres capitals basques (de cara a l'arribada de l'Alta Velocitat) i un compromís de connexió directa amb l'Alta Velocitat francesa, el 2025.
D'aquesta manera, l'Executiu popular guanya temps i acaba d'explorar una via (la dels acords amb Ciutadans, PNB i nacionalistes canaris) que li pot permetre una majoria absoluta mínima durant uns mesos, en el cas que es produeixi el que no desitja gairebé ningú de l' establishment polític-econòmic-mediàtic de Madrid: la victòria de Pedro Sánchez a les primàries per liderar el PSOE, davant de Susana Díaz. Un escenari que sembla menys inversemblant, després de l'ajustada victòria en la recollida d'avals d'aquesta última enfront de l'anterior secretari general socialista.
