Sabem on ets

És clar que hi ha gent que agrairà aquesta classe de publicitat -hi ha gent molt avorrida o que accepta encantada qualsevol innovació tecnològica com si fos un regal inesperat-, però a mi em resulta molt inquietant. Qui s'ha assabentat que jo estava fent la compra al súper? Hi ha un programa al GPS del meu mòbil que associa els llocs pels quals em desplaço amb els locals i els negocis que hi ha en aquestes zones? I si és així, hi ha una app que envia automàticament publicitat sobre aquests negocis? O potser es tracta d'una altra raó, en el fons igual d'inquietant: algú coneix els meus hàbits com a comprador de supermercat i ha venut aquesta informació a una empresa de màrqueting, que al seu torn l'ha venut a algú més. I aquest algú més -sigui qui sigui- és qui m'ha enviat el missatge publicitari. Aquest algú més pot ser un ésser humà, sí, encara que el més probable és que sigui un simple algoritme, un mecanisme automàtic de la recerca, un ens que ni tan sols existeix (en el sentit humà del terme existir, s'entén).

En qualsevol cas, la nostra malmesa idea de la intimitat personal està cada vegada més amenaçada i perseguida. Anem on anem i fem el que fem, hi ha algú -encara que només sigui aquest algoritme inhumà que actua des de la memòria insaciable d'un ordinador- que va registrant els nostres passos i les nostres trucades, els nostres correus electrònics i les nostres converses, les nostres compres i els nostres pagaments amb targeta i una multitud de referències sobre la nostra vida administrativa (les nostres multes, la nostra situació laboral, les nostres dades fiscals). I aquest algú -sigui qui sigui- també va recol·lectant informació sobre les nostres malalties, el nostre historial mèdic, les nostres assegurances privades, les nostres preferències sexuals o la nostra vida sentimental. I tot això es guarda en algun lloc, a l'espera que algú ho faci servir o ho vengui o ho converteixi en un anunci publicitari sobre el supermercat al qual acabem d'anar. I això per no parlar de la gent -moltíssima- que penja a les xarxes socials tota mena d'informació sobre la seva vida: els seus amors, els seus fills, els seus viatges, les seves compres, les seves visites al metge o l'assessor fiscal, els seus èxits laborals, i a sobre amb gran profusió de fotos i vídeos i emoticones i missatgets. Qualsevol sap el que farà aquest algoritme amb tota aquesta informació personal que la gent exhibeix impúdicament a Facebook i a Instagram.

I tot això té conseqüències polítiques, és clar que sí. En l'última campanya presidencial americana, l'equip de Donald Trump va aconseguir enviar milions de missatges publicitaris adaptats a la personalitat i als gustos dels destinataris. I en aquests missatges s'accentuaven o es difuminaven els aspectes del programa polític de Trump que podien resultar més o menys atractius per als electors. Si el missatge anava destinat a algú de tendències més o menys liberals, s'ometien gairebé totes les referències de Trump a les armes i els immigrants i els homosexuals. I a l'inrevés, si el destinatari tenia gustos més o menys conservadors, es posava tot l'èmfasi en les armes i en la xenofòbia i en els prejudicis homòfobs. De manera que molts electors tenien una idea completament equivocada de les intencions de Donald Trump, cosa que no tindria massa importància si no fos perquè molta gent amb prou feines llegeix diaris o s'informa en algun lloc que no siguin les xarxes socials. I si les coses segueixen així, d'aquí a poc cadascú de nosaltres rebrà una publicitat electoral feta a la seva mida, perquè no xoqui amb les seves idees ni prejudicis ni interessos, encara que en el fons tot es tracti d'un engany que ningú es va a prendre la molèstia de desmentir.

I el pitjor de tot és que aquesta fràgil bombolla en la qual alguns encara intentem mantenir fora de perill la nostra intimitat -el que fem, el que diem, el que parlem amb els nostres amics- està sent escrutada diàriament per aquest ull insomne que tot ho veu i ho emmagatzema i ho guarda en algun lloc.