Una vegada, durant la presentació d'un llibre, un polític d'àmbit local va començar a llegir una columna meva publicada en aquest diari com si l'acabés d'escriure ell. Era difícil que se n'adonés algú que no fos l'autora. No vaig acabar de saber si m'estava collonant -amb perdó- o si, més probablement, no havia tingut temps de preparar l'acte i havia tirat de veta. I, digui'm lenta, vaig callar. Els assessors de Marine Le Pen també han tirat de veta i han copiat fil per randa un discurs pronunciat per Fillon fa només unes setmanes. Els afectats, els autors del plagi, diuen que en realitat era una picada d'ullet als seguidors de Fillon. A Marine li convenen, i molt, aquests vots.
I és que a diferència del que passa al vessant sud dels Pirineus, on els polítics «messetaris» són del parer que amb això de votar tampoc no cal exagerar, al vessant nord les coses s'acaben decidint en una segona volta i així l'exercici de real politik l'han de fer els ciutadans, obligats ara a triar entre la dreta i l'extrema dreta, entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen.
Alguns partits d'esquerra han demanat l'abstenció als seus votants. Prefereixen no embrutar els principis en el fangar de la vida, encara que a canvi governi el Front Nacional. Que el dilema el resolgui un altre, pensen. I si guanya Le Pen, podran passar-se quatre anys de mani en mani. I si guanya Macron, també. Ara, que un polític copiï els discursos d'un altre tampoc no és novetat. Si busquen a internet ja veuran que es plagia tot. Deuen pensar que és millor «que es parli de mi, encara que sigui malament», com deia Oscar Wilde. O era Andy Warhol? O Cervantes? Buf, impossible saber qui ho va dir primer.
