dissabte un estil de vida

El càmping, un estil de vida és una mostra sobre 60 anys de càmpings a les comarques de Girona. A les fotos sembla molt divertit però és un estil de fer turisme que personalment mai m´ha atret. Mai he posat un peu en cap càmping del món i no ho penso fer mai. La meva experiència més aproximada va ser acampar il·legalment a l´Albera, els anys 80, i em va despertar la Guàrdia Civil amb metralletes.

Sempre he pensat que és fer vacances amb tortura, encara que ara hi ha càmpings que són palaus. Això d´anar de vacances per anar a cuinar en espais més petits dels que cuino durant tot l´any, dormir en llits més petits dels que dormo habitualment, reposar en espais més petits... tot petit, en definitiva, em provoca suor freda només pensar-hi.

I, després, això de tenir nens saltant per damunt del llit per poder sortir o que se´t coli el gos del veí, legions d´insectes i calor. I encara hi ha un malson pitjor: compartir espai amb paios que van amb pantalons curts grocs, camises estampades i que es tornen pesats per culpa del rom. O suportar veïns de caravana que tenen una activitat sexual mesurable a escala de Richter, mentre tu... tu... En fi!

No sé, ja em perdonareu la meva ignorància sobre els càmpings però prefereixo un hotel amb parets d´acer.

diumenge fumar als 14

Un conegut ha tornat a fumar, després de més de deu anys de no fer-ho. «És el més gran plaer que tinc actualment i ja tinc més de setanta anys com per estar perdent el temps», m´explica, mentre es posa un immens cigar entre els llavis i canta: «mientras fumo, mi vida no consumo».

Canti el que canti, des del 2011 el consum de tabac s´ha desplomat a les comarques de Girona, malgrat que encara fumen un 31% dels homes i un 15% de les dones. L´Agència de Salut Pública no incideix en aquests que, ja amb una edat, retornen a l´engany del plaer cantat per la Sarita Montiel (només és plaent per a aquells que hem fumat molt). L´Agència alerta sobre el comportament dels molt joves perquè els menors comencen a fumar amb 14 anys. Vaja, igual que sempre. Amb això no evolucionem.

DIlluns dormir a ciutat vella

Glòria Plana, regidora de Promoció de Girona, respon a l´angoixa dels veïns del Barri Vell sobre la multiplicació de pisos turístics i la pressió sobre el veïnat, afirmant que la ciutat pot assumir aquest creixement i que no pensen regular res fins que no tinguin acabat el pla estratègic sobre turisme. I afegeix que tampoc això garanteix que acabin regulant pas res. Apa, ha quedat clar!

Aquest consistori faria bé de passar uns mesos vivint en ple a la Barcelona Vella (si es que obren el miracle de trobar pis i són capaços de sobreviure a l´experiència). Seria un exercici d´observació (sobre el que passarà a Girona) que els valdria per mil plans estratègics turístics. Barcelona està perduda. Girona encara no. O sí, mentre tingui un govern que pensa així?

DImarts càmeres al walLapop

L´Ajuntament de Figueres es gastarà un quart de milió per posar un sistema de càmeres al vell barri gitano per, en principi, dissuadir dels variats delictes que s´hi cometen. Fonamentalment s´hi trafica amb droga, s´hi cremen cotxes i tot allò que us pugueu imaginar. El barri de Sant Joan és com el vell districte Apatxe novaiorquès que ni la policia té ganes de trepitjar.

Una duríssima realitat que no encaixa amb res que es pugui veure en altes indrets de les ben plantades comarques de Girona, llevat de la Font de la Pólvora de la capital de província. Els dos barris tenen en comú que són guetos. En principi ocupats majoritàriament per una ètnia però, actualment, també s´hi concentra la immigració més pobra i la delinqüència més lumpen.

De tant en tant els Mossos s´hi presenten a fer grans i propagandístics operatius amb desenes de detencions i, fins a la propera, quan tornen a detenir els mateixos o alguns de nous. Durant anys, a les dues ciutats els van anar bé aquests barris per amagar i concentrar les vergonyes.

Ara, a Figueres, és una molèstia perquè és la zona d´influència de l´AVE i la connexió amb Vilafant, dues poblacions que a la pràctica són una mateixa realitat.

Les càmeres serveixen per intimidar -mentre ningú no les desmunti i les vengui a peces al Wallapop- però és estúpid pensar que posant càmeres es contribueix a resoldre res. Els guetos són greus problemes d´una ciutat que només es resolen amb sòlides polítiques socials i urbanístiques. I per això calen grans polítics.

DImecres il·lusionisme polític

La política s´ha convertit en declaracions i anuncis que majoritàriament no es compleixen o tarden moltíssim en complir-se. Però a la política li és igual perquè quan li descobreixen les martingales, el cabreig social i la febrada mediàtica ja s´ha desinflat. Recordareu els anuncis i amenaces de la Generalitat de perseguir fins a l´extenuació Endesa i Gas Natural si tallaven la llum a les famílies pobres?

Doncs bé, des que va entrar en vigor la llei contra la pobresa energètica, s´han posat 108 multes a aquestes companyies (la majoria a Endesa). Però, ai las!, no n´han pagat cap. Ni una!

DIjous la barraca del parc

«Està tot maco perquè demà al matí venen els polítics a inaugurar, però la setmana que ve la realitat serà molt diferent», confessa una treballadora de l´AVE a una usuària habitual del tren. Estan parlant de la nova estació d´autobusos de Girona. Són quarts de nou del vespre i és ple d´operaris enllustrant-la perquè demà tot ha d´estar a punt per als canapès. La nova estació de busos està soterrada i comparteix accés amb l´AVE. Comparteixen unes estretes escales automàtiques.

No hi ha massa experiència en estacions de busos soterrades que, a més a més, convisquin amb trens d´alta velocitat. Més quan aquest projecte es va concebre abans de la crisi, partint d´una estació nova i espaiosa, tota ella soterrada, que s´havia de fer a tocar Santa Eugènia.

Ara els usuaris de l´AVE i dels busos han d´arribar als seus vehicles a través d´aquest xiringuito. Una barraca que, per si no fos poc, quedarà aïllada allà al mig del parc Central perquè d´aquí uns dies la desconnectaran de l´estació convencional amb l´enderroc del finger que les uneix.

DIvendres ovaris i rosaris

Els anticlericals han detonat, després que l´Audiència de Girona hagi condemnat a sis mesos de presó un paio que va interrompre una missa per protestar contra la llei de l´avortament que es volia carregar l´exministre Gallardón, aquell que fa uns dies traginava un fèretre al ritme del Cara al sol i altres proclames de l´època de l´homicida Francisco Franco que està enterrat sota la creu més alta d´Europa.

En aquest cas no està gens malament el càstig a l´activista. Si els no catòlics volen que cap religió no continuï potinejant la nostra existència col·lectiva, faríem bé de deixar-los que tranquil·lament facin els seus rituals i no interrompin les seves oracions proclamant que s´han de treure els «rosaris dels nostres ovaris». Fins que no es digui el contrari, els temples són propietat de l´Església catòlica. Hi ha altres espais per protestar.