Més d´un 65% dels inscrits al PSOE han avalat els candidats a la Secretaria General. Una gran mobilització d´afiliats i d´aparells locals que supera en molt els votants de les anteriors primàries. Díaz ha obtingut quasi un 12% més d´avals que Sánchez, però no arriba al 50% del total. Algun avalador pot votar un altre candidat, però una campanya tan polaritzada i visceral fa preveure que no hi haurà grans canvis i qui tingui més vots en tindrà menys que els altres dos junts. Això obre la possibilitat que el Congrés de juny nomeni qui tingui més suports i, en tot cas, obligarà a pactar per sortir-ne units entorn a una única direcció i Secretaria General. En aquest escenari, el grup que donarà la majoria, el de Patxi López, adquirirà una gran importància i fa desitjable que sigui el més fort per assegurar la pau i equilibri interns i perquè el secretari general presideixi el grup parlamentari i no sigui dirigit des del bar de la cantonada o els carrers de Sevilla.

Sánchez practica el discurs del greuge i la confrontació per polaritzar les eleccions i difuminar la proposta de Patxi López de consens intern, projecte autònom i lluny del model de partit i de gestió pública de Díaz. Aquesta fa servir els ressorts que li dona l´aparell de les Federacions meridionals per anar a totes. Sembla que vulguin resoldre un conflicte personal del passat i no definir una alternativa socialista per al futur. Cap dels dos té gaire història, però la suficient com per semblar més fills de l´oportunisme que d´una ideologia.

Patxi López, el que s´assembla més a l´alemany Schulz de tots els polítics espanyols, no té el morbo de les relacions personals ni suposa una erosió per al PSOE, per tant, no interessa tant els mitjans i costa que les seves propostes arribin al públic. Representa la millor tradició del socialisme basc, la que solda i no esquerda, i coneix perfectament el caràcter plurinacional d´Espanya. És brillant? Cap és un Felipe González. Sánchez té veritables dificultats de no entrebancar-se en una oració amb una subordinada adverbial i un parell de coordinades i l´entonació de Susana Díaz sembla la d´una donzella de serial radiofònic de primera hora de la tarda.