La setmana passada parlàvem de la presència dels equins en l´àmbit de la nostra ciutat. Aquella realitat que ja és història feia imprescindible unes instal·lacions, uns serveis i la pràctica d´uns oficis que també han passat a ser un record d´una situació àmpliament superada. Cavalls, muls i ases no podien pas ser estabulats en plena via pública, sinó que necessitaven un sopluig adequat. Els propietaris d´aquells animals havien de procurar-se una quadra per poder mantenir-los resguardats quan no era hora de treball. El servei d´aquell bestiar anava relacionat amb l´existència de carros, tartanes i cotxes. I aquells vehicles també necessitaven un local on tenir-los a sopluig. No era pas impossible que es pogués veure un d´aquells carruatges aparcat en un carrer o plaça; però no era el més freqüent. Concretament en l´encreuament del carrer Ultònia amb la que ara s´anomena avinguda del General Mendoza hi veiérem llarg temps un carruatge de gran dimensions, mig desballestat com si algú l´hagués deixat allí abandonat. El més normal era que els propietaris de vehicles tinguessin a més d´una quadra, també una cotxera.
Els carruatges de transport solien tenir el seu aparcament en naus de grans dimensions situades normalment en zones perifèriques del nucli urbà. Però també se´n trobaven en carrers o places del centre. En puc recordar en el carrer del Pavo i en la plaça del Gra, ara avinguda de Sant Francesc. I en els carrers més cèntrics i distingits, com el de Ciutadans o el d´Albereda i la plaça del Vi, s´hi aposentaven cotxes i cavalls dels hotels i de les cases senyorials. En els laterals de la portalada del noble edifici de Casa Carles, ara seu de la Cúria diocesana, encara hi poguérem observar la presència dels mollons que servien per evitar que els botons de les rodes dels carruatges malmenessin els brancals de la portalada. Al fons del pati d´entrada del mateix edifici s´hi trobava la cotxera i la quadra. En aquell espai que originàriament ocupaven quadra i cotxera, quan l´edifici passà a ser la seu de l´Acció Catòlica, l´any 1935, s´hi disposà una sala de conferències, en la qual, especialment després de l´any 1939 s´hi desenvoluparen moltes activitats apostòliques i culturals.
Una bona part dels carruatges que circulaven pels nostres carrers provenien de la ruralia i per tant fora de les hores que passaven aquí per motius de feina ja tenien el seu estatge en el mas d´origen.
Els dissabtes i els dies de Fires la circulació rodada pels nostres carrers s´intensificava considerablement. Aleshores l´estacionament de carruatges es prodigava en tot el teixit urbà. La màxima concentració era en l´areny de l´Onyar. Allí s´hi concentrava una bona part de la pagesia del nostre entorn comarcal. Carros i tartanes amb els corresponents animals que els seus propietaris abeuraven en el riu i després els deixaven proveïts del morralet que els distreia i els alimentava. En l´antiga plaça del Mercadal, integrada ara en el carrer de Santa Clara, s´hi estacionaven moltes tartanes i carros. Els respectius cavalls o muls eren estabulats en una quadra situada en la planta baixa de l´edifici encara existent en el racó de l´esmentada plaça. Edifici en el primer pis del qual es pot apreciar un artístic finestral gòtic. En els estatges superiors d´aquell edifici hi habitaven varies famílies. A una d´elles hi pertanyia un vailet que es deia Jaumet, company meu de jocs en l´esmentada placeta. Un bon dia, aquell noi de molt tendra edat es despistà i de sobte es trobà en algun lloc de la ciutat desconegut per ell. Plorava amargament quan un municipal el veié i li preguntà què li passava i on vivia. En contestar-li que vivia a la cort, el policia el conduí a la Cort Reial. Però el noiet li digué que no era pas allí casa seva, que la cort sobre la qual vivia era prop del temple del Mercadal. I amb aquest aclariment tot es pogué resoldre. I després en Jaumet ens pogué explicar la seva petita aventura.
A les casernes disposaven de quadres de generoses proporcions. Especialment en la de cavalleria, quan hi hagué aquest tipus de guarnició, i posteriorment en la d´Artilleria quan els canons i carruatges eren de tracció animal, o quan els canons desmuntats es carregaven al llom de potents muls. Tant en l´antic convent de Sant Francesc de Paula, com en l´edifici que havia estat construït per mercat hi havia àmplies i ben poblades quadres. El regiment d´infanteria tingué els cavalls i muls en l´edifici de les Àligues. En el pati del qual s´hi disposà un picador per fer pràctiques d´equitació.
Des de l´any 1891 fins el 1936 la comandància de la Guàrdia Civil estigué instal·lada en l´antiga abadia de Sant Pere de Galligants. Prèviament a l´adaptació de l´edifici pel seu nou destí, el Governador demanà un informe de dos arquitectes i un veterinari. Els arquitectes foren Manel Almeda i Martí Sureda i el veterinari Josep Gimbernat. La intervenció del manescal era perquè la Guàrdia Civil tenia una esquadra de cavalleria. Recordo que quan passàvem camí de Sant Daniel vèiem els cavalls estacats davant la façana. Molt temps després de què la comandància hagués deixat aquell edifici encara es podien veure en la paret de la façana les anelles que en el seu temps havien servit per subjectar els cavalls. Encara ara hi ha una anella que no se si és un residu d´aquelles o si li posaren en restaurar la façana.
Els cotxes del servei funerari i els corresponents cavalls s´allotjaren en l´edifici de Les Àligues, en temps en què aquell casal estava en mans de l´Ajuntament, i posteriorment disposaren de quadra i cotxera al carrer Berenguer Carnicer, darrera l´antic parc de bombers.
En relació amb els sistemes de transport per tracció animal existien uns oficis que han desaparegut o s´han transformat. Els cotxers i carreters han estat substituïts per xofers i camioners. I els ferrers i basters s´anaren extingint. Els equins s´havien de calçar amb les corresponents ferradures, que tenien un considerable desgast i periòdicament s´havien de canviar per unes de noves. Puc recordar tres ferrers que es dedicaven a aquesta feina. Un estava establert en l´antiga Rambla Pi i Margall, ara vial de ponent de la plaça de Catalunya, un altre al carrer Migdia i l´altre a la Plaça de Sant Pere. Ferraven els animals al carrer davant l´establiment. L´animal fermat amb una anella col·locada a la paret de l´edifici. Mentre un aprenent mantenia aixecada la pota de l´animal, l´operari col·locava la ferradura roent. D´aquesta operació es desprenia una intensa i desagradable pudor de pèl socarrimat que s´escampava per tot l´entorn.
De basters que elaboraven els arreus de les cavalleries en recordo un que estava establert al final de l´esmentada Rambla Pi i Margall, al costat de l´arc on s´origina el passatge de Canaders. Un altre en la casa del carrer de Fontanilles, cantonada amb la plaça del Gra. I un altre a l´antiga Rambla Verdaguer.
Ha passat molt de temps: cavalls, muls i ases, tartanes i carros, quadres i cotxeres, ferrers i basters han estat substituïts per automòbils i camions, garatges i aparcaments, gasolineres i tallers mecànics.
