Celebrar demà el dia de Europa ens permet analitzar els efectes i impactes de la nostra l'entrada a la Unió el 1985 i reflexionar sobre els escenaris de futur. Tot això en un moment polític molt complex i difícil a nivell global que reclama una atenció especial per defensar uns valors democràtics enfront a involucions preocupants. A Catalunya ens trobem en uns anys de crisis importants, i amb un debat sobre el futur del país a primera línia política,on la qüestió d'Europa no apareix amb la transcendència que té per les vides de la ciutadania.

Les contrades gironines són espais de fronteres i límits que han generat fets positius i negatius al llarg de la seva història. Molts podem recordar el que representava viure amb un llindar al nord que dividia entre persones i formes de viure, uns en democràcia i altres en una dictadura. L'entrada a Europa va obrir fronteres i la circulació de persones però també va obrir camins i contrades creant un paisatge més ample, més lliure, en una nova forma de viure en comú. Diferents realitats locals s'han vist afavorides per projectes europeus que han ajudat a millorar les condicions del seu entorn com els programes Feder, Euroregió Pirineus, Mediterrani, Arc Llatí o Espai Català Transfronterer entre altres. Aquesta realitat ens fa defensar el recorregut realitzat i creure que hem d'avançar per la via de més cooperació europea.

Els joves actuals han tingut la sort de viure en un sistema democràtic que ja possibilitava els intercanvis, els viatges sense controls fronteres, la moneda única, els Erasmus o la possibilitat de buscar feina en altres països de la Unió. I hem de convidar-los a participar en la defensa dels seus drets com a ciutadans europeus i aportar la seva visió a una Europa del futur, del seu futur.

El federalisme es caracteritza per l'acceptació de les diferències, en els límits dels territoris, i creu amb la possibilitat de pactar una forma d'organització que permeti un projecte en comú, per això molts països europeus tenen estructures federals. El futur d'Europa l'entenem com un camí cap a un model cada cop més federal, participant activament en el manteniment d'uns valors i principis compartits. I críticament amb algunes realitats actuals que s'allunyen del model d'Europa fundacional.

A Catalunya, sempre activa en el moviment europeu, amb una certa passivitat, o un excés d'endogàmia, s'ha perdut dinamisme com a un país actiu en la construcció i la defensa de l'Europa de futur.

Constatem que hi ha propostes polítiques que es mouen en una gran ambigüitat sobre el futur de Catalunya en el context europeu, i no informen amb transparència sobre les possibles conseqüències a curt i llarg termini de les seves propostes. La ciutadania catalana té el dret a conèixer amb amplitud i antelació com situen diferents projectes Catalunya en relació a Europa i les repercussions futures abans de que els convoquin a decidir. Hem d'aprendre de fets recents i no caure en posicions enganyoses i grandiloqüents tant al dia, en algunes posicions populistes, que posen en dubte el model europeu actual.