Ja tenim estació d'autobusos. Un orgull per als gironins. Especialment per als que estan asseguts en cadires de la Generalitat o a la plaça del Vi. Els que s'hi juguen les garrofes electorals o bé al setembre o al maig del 2019. La terminal disposa d'una sala d'espera, on l'únic que pot fer l'usuari pacient és mirar-se les ungles. Ni tan sols té cobertura de mòbil. Al final això no és tan greu. Gens greu comparat amb haver de comprar el bitllet i esperar en un lloc on estan mal indicats els lavabos. O on ni es pot fer ni un cafè, ni comprar un diari, ni tan sols una màquina d'autovenda. Si el viatger no pot passar l'estona d'espera amb gairebé res, tampoc cal que generi deixalles. Suposo que per això s'han estalviat posar-hi papereres. Res comparat amb comprar el bitllet, baixar i adonar-se que no tens res a fer per entretenir-te, tornar a pujar a l'estació de trens i haver de recórrer no sé quants centenars de metres per poder baixar a agafar de nou el bus. Ah, i no se sap res encara de què passarà amb la plaça d'Espanya. Ni rastre de les mancances d'una inauguració feta pensant en terminis electorals. Perquè és una obra que ens ha fet l'eficient Generalitat. La pregunta és natural: podia ser pitjor? Òbviament: només calia que li haguessin encarregat a Adif. El desastre llavors hauria sigut absolut. I així ho haurien explicat tots els corifeus. No ho dubto.
