Els tradicionalistes i els conservadors deploren el debilitament dels llaços familiars i creuen que el declivi d´aquesta institució ha deixat les dones, els homes, les nenes i els nens en una situació pitjor que l´anterior. Els liberals i els progressistes celebren aquests canvis i argumenten que, en general, les innovacions actuals ajuden a humanitzar la família, que s´havia convertit en un ens opressiu, fins i tot autoritari. Entre tots dos extrems, hi ha persones amb les seves pròpies idees sobre el que fa que una família sigui bona o dolenta, envejable o indesitjable, mereixedora o no de ser defensada.
Avui portem una vida domèstica molt diferent de la típica dels nostres avantpassats remots i dels nostres parents més recents. Segons l´opinió de l´analista Mary Eberstadt, un dels motius que explica aquesta transformació és que tenim menys vincles biològics que aquells que ens van precedir. I els que tenim són més tènues. Peter Laslett ho va expressar igualment en el seu llibre The world we have lost: «Hi va haver una època en què tota la vida discorria enmig de la família, dins d´un cercle de rostres estimats, coneguts... Aquest temps s´ha perdut per sempre». Per això, les cares que ens resulten més familiars rarament són les dels nostres familiars.
