Contenidors

a Girona

Joan Pi i Ventós girona

El tema de les deixalles i el seu dipòsit en els contenidors o papereres, instal·lats en llocs apropiats dels carrers de Girona, és important i determinant pel seu ús de servei públic. Hi ha, però, certes anomalies dignes de destacar. Ai!, els «peròs»! Algunes vegades, tant a l´entorn dels contenidors com de les papereres, es poden veure a ­terra deixalles que, sense cap mena de dubte, són on no han de ser. Quina imatge de deixadesa i, sobretot, d´incivisme! S´ha de tornar a insistir que les normes de convivència, i la neteja pública n´és una part integrant, cal que tinguin un control dissuasori per evitar aquesta inexplicable deixadesa formativa tan elemental. Les llaunes de begudes, tirades a qualsevol lloc públic, carrers, passejos, en són un exemple.

Els contenidors són imprescindibles per la seva necessitat i atenció ciutadana. El lloc on han d´estar col·locats ofereix molts de problemes, ja que a qui n´hi toquen davant de casa seu, no ho veu gens bé, malgrat opinar, per comoditat, que n´hi ha d´haver a prop, però no tant. Les planificacions dels llocs d´instal·lació obeeixen, sense cap mena de dubte, a procurar d´evitar, en tot el possible, els inconvenients de la seva presència, presència que mai no és del grat de tothom. Es desitja proximitat, però no veure´ls des de la finestra o quan obres la porta de casa. Últimament se n´han col·locat en llocs «singulars» de Girona alguns contenidors que podríem anomenar «soter­rats». No fan mal d´ulls i al seu entorn no s´hi veuen molestes deixalles a terra. I aquí ve una resposta de mimetisme positiu. Per què no s´amplia, en diferents etapes, la substitució dels «vells contenidors» per aquests de nova imatge? Els seus signes d´identitat, nets, polits i no molestos, els fan molt desitjables.

En l´ànim de tots els gironins hi ha un cert orgull de ciutadania pròpia. És allò de la sardana del «príncep de la tenora», en Ricard Viladesau: Girona m´enamora. Val la pena de considerar i fer millores per aconseguir sempre «el pas endavant».

Agraïment al centre El Lliri Blau i el centre sociosanitari

La República

Margarita Pla Trias i Jordi Casas Tomàs Vilobí d´Onyar

El passat 30 d´abril va morir la nostra mare Maria Trias Mundet, amb aquest escrit la seva família voldríem expressar públicament, de tot cor, el nostre agraïment al personal del centre de dia El Lliri Blau de Riudellots de la Selva, en especial a l´Anna, l´Ester, la Carme i la Lídia, que durant gairebé cinc anys que li vam portar sempre la van cuidar amb molta estima donant-li en tot aquest temps un tracte humà, personal i professional immillorable, per ella era com estar a casa i mai va voler deixar d´anar-hi, nosaltres sempre vam saber que en tot aquest temps i en tot moment va estar molt ben atesa i cuidada.

A l´hospital Santa Caterina per totes les atencions que li van donar durant el seu ingrés i a tot el personal del centre sociosanitari La República del Parc Hospitalari Martí i Julià pel tracte tan personal com professional de totes les infermeres, auxiliars i zeladors, en especial a la Doctora Remei Girona, que des de el primer moment va estar molt pendent de l´evolució de la nostra mare demostrant un cop més la seva vàlua professional i el tracte personal i humà cap a la mare i a nosaltres.

Moltes gràcies a tots plegats per haver ajudat d´una manera o altra la mare en aquests moments que ens va necessitar.