Com més perd l´extrema dreta francesa, més guanya. Que l´aclaparadora victòria d´Emmanuel Macron des d´un autodenominat centre va doblar els vots del Front Nacional i va torçar el braç de Marine Le Pen és veritat avui.

El 1974, l´atrabiliari i sanguini Jean-Marie Le Pen va obtenir 190.921 vots (0,8%) a la primera volta de les presidencials. Diumenge passat la sonsa Marine Le Pen va guanyar 10.640.000 vots, el 33,90 a la segona volta, la que porta al palau de l´Elisi.

Des de 2002 cada elecció presidencial francesa és una crida a la concentració democràtica i al préstec de vots contra el llop lepenista.

Als Le Pen els guanya qualsevol -Chirac, el corrupte; Sarkozy, l´esventat; Hollande, el trist- però ja els ha guanyat a tots. A l´altura del 2002 havien superat en les legislatives el Partit Comunista i de la Unió per a la Democràcia Francesa que havia portat a la presidència Giscard d´Estaing. En les presidencials van guanyar els socialistes de Lionel Jospin.

Ara, el Front Nacional ha perdut contra un jove ben relacionat que va passar per la Banca Rothschild i el govern d´Hollande i va deixar el despatx per iniciar el seu moviment En Marche!

Des de 1974 als Le Pen han guanyat tothom però també ells han guanyat a tothom, menys a l´últim, aquest nou president que té ambició però no té partit ni experiència.

També a França s´ha vist que al que es diu «poble» és de poble però fa una multitud creixent disconforme amb el que se´ls ofereix com a forma de vida.