Puja la temperatura al carrer Ferraz de Madrid. Les primàries difícilment resoldran la greu crisi del PSOE. Des de l´entrega dels avals, Susana Diaz ja no és la gran favorita. Pedro Sánchez, tot i anant contracorrent, li trepitja els talons. Per la seva banda, resta a distància Patxi López que en aquests moments ja no té cap possibilitat i ha rebutjat fer tàndem amb l´exsecretari general.
Amb aquest panorama, els nervis ja ningú no els pot dissimular. Les posicions són ja tan enfrontades, que el discurs moderat de López no té receptors. És una llàstima perquè només la seva candidatura podria evitar el trencament socialista. En aquests moments sembla gairebé impossible que Sánchez i Díaz puguin militar al mateix partit l´endemà de les primàries sigui quin sigui el resultat final.
Al sud d´Europa el socialisme pateix una greu crisi, a la qual s´han afegit els francesos. Resten residuals a Grècia, Itàlia, a les presidencials franceses i sembla que a Espanya pot passar el mateix. Han sorgit altres formacions que se´ls han menjat electoralment parlant i aquí caldrà veure si Podem podrà articular una proposta seriosa d´esquerres. Fins ara, està desaprofitant la gran oportunitat de liderar l´espai progressista.
Però tornant al PSOE, ja han estat massa mesos llepant-se les ferides. Amb la radicalització que avui es viu a la societat, Pedro Sánchez té una gran oportunitat davant una Susana Diaz, que representa un partit vell amb totes les figures camaleòniques al seu voltant. Els il·lustres barons que ocupen llocs als òrgans reguladors, a les empreses energètiques, a les estatals, etc... donen suport incondicional a la presidenta d´Andalusia. I molts afiliats ja estan tips de les portes giratòries que tan bé coneixen els exdirigents del PSOE i del PP.
Un altre sector de militants no ha acceptat mai la manera com es va foragitar Pedro Sánchez de la secretaria general i estan disposats a anar fins al final, encara que això suposi una escissió al final del camí i l´aparició d´una nova formació d´esquerres.
Mentre la sortida a aquest xoc de trens sembla gairebé impossible, l´ambient a les federacions s´enrareix i en aquests propers dies les posicions encara es podrien radicalitzar més, la qual cosa pot ser letal per al futur d´un PSOE que veu com el PP, malgrat patir un reguitzell de casos de corrupció, continua governant sense que l´oposició li faci pessigolles. Patxi López ha intentat posar seny, tot cercant ponts de diàleg, però avui -llevat de França- les posicions moderades no gaudeixen de la simpatia dels electors. El duel entre Susanna Díaz i Pedro Sánchez és un enfrontament que va molt més enllà del terreny polític i difícilment es podran esborrar el greu conflicte que visqué el PSOE quan el Comité Federal obligà Sánchez a abandonar el lideratge del partit, malgrat que havia estat candidat a la presidència del govern.
Seria una llàstima que els socialistes no fossin capaços de salvar la cara i els anys d´història que porten a la motxilla. L´oposició necessita un grup parlamentari fort i unit, capaç de ser alternativa. Si s´esmicola, la pluralitat política restarà molt afeblida, encara que sorgeixin noves formacions minoritàries. El PP amb la crisi socialista té el seu millor aliat.
