Mai sé si he de llegir els suplements econòmics de la premsa o passar-los de llarg. Em pregunto si estan pensats per als pobres, els rics, o les classes mitjanes. Teòricament, haurien de dirigir-se als pobres, que són els que més dificultats tenen per guanyar diners. Però em temo que els llegeixen (o els fan un cop d´ull com a mínim), fonamentalment, els rics, que sens dubte no els necessiten. No crec que Amancio Ortega es fes milionari llegint articles d´economia. Tampoc jo, tot i llegir les cròniques sobre els partits futbolístics més importants de la temporada, m´he fet aficionat a l´esport. Segueixo en Nadal perquè m´interessa la seva vida i sento curiositat per les seves lesions, però ignoro per què, en tennis, els punts es compten de quinze en quinze o així. En general, m´agraden els articles que parlen de si mateixos; si a més de parlar de si mateixos, tracten d´una matèria estranya, millor. L´economia és per a mi una matèria estranya, però no acabo de trobar un discurs que em convenci.

La setmana passada, en un sopar de caràcter institucional, em van posar al costat d´un empleat de banca que s´ocupava dels clients importants de la seva empresa. Els aconsellava on invertir i en quin moment desinvertir, etc. Em va confessar que no estava content amb el que feia.

- No aconsegueixo que ningú guanyi diners amb els meus consells ni que deixi de perdre´n amb els meus advertiments.

- I això? -vaig preguntar.

- La volatilitat -va dir.

Em vaig preguntar llavors quan va entrar la paraula «volatilitat» en la meva vida. Diria que tard, i no a través de la poesia, com es podria suposar per la seva bellesa, sinó de l´economia. Jo veig un titular amb aquesta paraula i llegeixo l´article, almenys el primer paràgraf, per veure si funciona. El que trobo a faltar en els textos econòmics és l´absència del relat. És clar que és el mateix que trobo a faltar ara mateix en els textos sobre literatura. Per aquest motiu em pregunto també si els suplements literaris estan pensats per a la gent que llegeix o per a la que no llegeix. Potser no serveixen ni als primers ni als segons. Potser és el problema dels suplements econòmics: que no arriben als rics ni als pobres.