Els números poden explicar una realitat, pensava el savi Pitàgores, que creia que en els números hi ha l'origen de les coses. Hi ha dues Frances. En la primera volta de les presidencials, el sud mediterrani i l'est del país va tenir un pes important de vots de Marine Le Pen. Al sud atlàntic i l'oest, Bretanya, regió de París, Tolosa i el centre, guanyava Macron, l'esquerra i la dreta clàssica. Dues Frances, segons hi hagi més o menys emigració; la renda o la població més empobrida. O disposi de més milionaris, com la Costa Blava. A la segona volta, dos únics departaments del nord deprimit donen majoria absoluta a la filla del senyor Le Pen. A les generals, veurem un Rosselló i un sud més lepenista.

Els 69 milions d'euros d'origen desconegut que la Fiscalia calcula que la família Pujol va arribar a tenir a Andorra, des del 1990. Si divideixen la xifra pels anys compresos entre 1990 i el 2014, quan sorgeix l'escàndol dels calés d'origen dubtós, de la que va ser la família més poderosa del país, trobaran que surten 2,87 milions d'euros anuals de possible augment patrimonial. Una gesta digna del millor gestor del món mundial: ni Bill Gates o Amancio Ortega superen això. El llenguatge religiós, el codi secret a l'estil James Bond, que hauria emprat la senyora Ferrusola amb els banquers per moure els diners, la que va ser durant un temps com la mare de família ideal per molts votants catalans, sembla un acudit. Però no hi ha confessions públiques, avemaries o parenostres que canviïn una realitat poc ètica, de qui sovint feia discursos sobre moral i valors.

Un terç de les famílies espanyoles no arriba a final de mes. La realitat trista en un panorama econòmic general que millora, i a on alguns sectors com el turístic creixen, és que una part de la població queda despenjada del canvi econòmic. Amb ingressos minvants, una propietat immobiliària per sota del preu de compra, i una hipoteca per pagar amb els preus antics, amb els avis i àvies que els ajuden com poden amb els diners de les pensions. Amb l'augment del preu de lloguer i el consum, les mesures d'un Govern de caire social, haurien d'anar dirigides envers aquest col·lectiu, per millorar-ne les condicions i la renda disponible.