Fa més d´un any, em van organitzar una trobada amb el cuiner Jordi Cruz a l´Àbac, el restaurant on exerceix de xef a Barcelona. Acabava de firmar un contracte d´imatge amb l´empresa de galetes de cereals Bicentury. Mai es va presentar. Una redactora, una fotògrafa i jo mateix vam estar esperant una hora. La persona de comunicació que ens havia proporcionat la reunió es moria de vergonya. A aquestes hores, encara estic esperant les disculpes per haver estat un impresentable. Un cas inèdit. En aquest sector, a més, els xefs solen ser gent molt amable, grans diplomàtics i comunicadors. Vaig explicar aquesta experiència a algunes persones que coneixen una mica millor Cruz i prefereixo no reproduir les descripcions que em van fer del cuiner. Ara, aquest reputadíssim xef i figura televisiva ha caldejat l´ambient dient que els becaris que treballen amb ell no han de cobrar ja que tenen la sort d´estar aprenent al seu cantó i ja se´ls paga allotjament i menjar. Doncs no. Ni en una cuina ni en cap lloc de treball, més o menys creatiu. S´ha de pagar sempre l´aprenent i el becari. No ho hem de confondre a pagar per aprendre, com passa als col·legis, a l´FP i a la universitat, on s´adquireixen uns coneixements i tècniques. Som molts els que vam començar a treballar de becaris: a diferents departaments de la universitat, a mitjans d´informació a l´estiu i un cop acabada la carrera. La beca ens servia per pagar despeses bàsiques i poc més. Però també donava un valor magnífic a una feina on es començava. Els becaris, a més, están en períodes de proves. Si no funciona, es canvia de becari. Així ha estat sempre. Igual que es canvia de restaurant si sents que t´han pres el pèl.
