Sembla que era ahir que els catalans anàvem a Madrid a fer la puta i la Ramoneta, portant sempre de tornada un tram d´autovia, una ampliació d´aeroport o un parell de missals per a la família Pujol. Sembla que era ahir, però ja no som més que una Ramona, riota de tothom com la que cantava Fernando Esteso, ni el diminutiu ens queda. Perquè la puta almenys es deixava xinar a canvi d´emoluments, que ara ens la foten igual i els diners se´ls enduen els bascos, més putes que ningú.

-És igual, quan siguem independents serem els més rics, la Dinamarca del Sud, la Suïssa del Mediterrani, la Califòrnia d´Europa, la Hong Kong occidental, la Sud-àfrica del Nord, això últim esborri-ho, però jo seré el Mandela pàl·lid.

Ja, president, però mentre hem de fer col·lectes per pagar les multes als nostres polítics i demanar caritat per comprar urnes (em pregunto si totes les que s´han fet servir des de 1975 fins avui en tot tipus d´eleccions eren d´usar i tirar, com els kleenex, i jo sense saber-ho), les inversions van al País Basc i els cacauets d´en Carter, a Catalunya. Sembla que estigui tractant de micos els catalans.

- Quan siguem independents tindrem les nostres pròpies plantacions de cacauets, no dependrem d´en Carter. I els desgraciadets del món vindran a pidolar-me fotos a mi. A mi!

I si la meva mare tingués dues rodes, seient i manillar no seria la meva mare, seria una bicicleta. El cas és que ara, avui, som un país de riota, de fireta, d´esperpent. I segur que a partir del setembre, amb el pseudoreferèndum d´urnes adquirides amb lísing o amb una DUI que no es prendrà seriosament ni Andorra, ho serem encara més. De debò val la pena que tothom ens tingui per la tòtila de la Ramona? No podríem ser una mica putes?

- Quan siguem independents tothom cobrarà per follar.

Quina creu.