Sortosament estan caient tots els tabús amb el suïcidi, una de les principals causes de mort al país, durant anys ocultat com una vergonya en el món dels vius i castigat durant l´eternitat per l´Església, que havia arribat a desterrar els suïcides de les zones comunes dels cementiris, per posar-los en algun racó de la vergonya, com també es feia amb els ateus i en algunes casos amb els invertits, com solien referir-se als homosexuals.

I després els mitjans de comunicació, que durant molts anys han evitat, sense cap motiu raonat, les notícies sobre suïcidis, no­més quan no hi havia cap remei, perquè per exemple el mort era famós. I sempre utilitzant eufemismes o simplement amagant la voluntarietat de l´acte: «mor un escriptor en caure d´un sisè pis...», «un tren atropella el poeta...».

El suïcidi, tard o d´hora ens toca de més o menys a prop, en el meu cas en plena preadolescència, quan un amic d´infantesa va saltar del balcó de casa seva, que va marcar durant anys el meu pensament sobre aquesta última decisió que hom pot prendre i que consisteix a matar-se, intentant que sigui de la forma menys dolorosa i efectiva. Ens va dir que el meu amic s´havia llançat des del balcó perquè havia tret males notes. Sempre vaig pensar que a­questa explicació era una injusta estupidesa. Les raons simples són el que han estigmatitzat el suïcidi. Em costa creure que aquest pas es faci per un sol i menut motiu. Sigui quin sigui el detonant, a­quest pas es fa per un cúmul de circumstàncies que porten a una ofuscació irreversible que provoca un «curtcircuit general», com m´ho va explicar fa temps un psiquiatra perquè jo ho pogués entendre.

Ara com a societat posem el focus en els riscos del suïcidi adolescent. Es diu que les xarxes socials i la supercomunicació ho afavoreixen, com l´animalada del sinistre joc de la «balena blava» que atrau alguns adolescents més errants del que ja és habitual en aquest inquietant període de la vida (quina ment sociòpata deu haver creat el joc?). L´únic remei contra el suïcidi és, igual que les malalties, la prevenció. I per preveure-ho cal parlar-ne molt per conèixer els símptomes i els senyals per, en un moment determinat, poder ajudar. I tampoc així hi ha cap garantia d´evitar aquest curtcircuit definitiu de la persona perquè sovint és asimptomàtic, imperceptible i dràstic.

Prou d´amagar el suïcidi!