La bomba Pujol és l´únic trumfo que tenen, a hores d´ara, els nostres veïns per mirar que al referèndum guanyi el no. Jordi Pujol ja anunciava fa temps que podia espatllar la seva biografia i se n´ha sortit. Els efectes de la bomba Pujol, per molt que la vulguin reanimar amb aromes de Montserrat, ja va fer el seu fet l´estiu del 2014, quan va esclatar, i a partir d´aquell dia, escandalitzats tots, sincerament o no, ja és només cendra que serveix per abonar els jardins federalistes.

L´altra estratègia que ens branden com un espantall per impedir que votem sí al referèndum és la llei. La legalitat vigent. Però la legalitat a Espanya és com un xiclet. Sempre s´adapta als queixals de qui mastega. L´estratègia té un límit. Querellar-te contra la presidenta d´un Parlament per haver desobeït una ordre d´un Tribunal que impedeix debatre sobre determinants temes és una estratègia terriblement perillosa per un estat de dret. Si l´uses et fas mal. És tan poc democràtic com que aquest mateix tribunal ribotés l´Estatut, i ara tinguem un marc legal que els catalans no hem votat. Per això som aquí.

Sovint tens la sensació que, posats a triar entre Espanya i la democràcia, molts d´ells triarien Espanya. Per això costa tant que facin les coses ben fetes. Per això no tenen res més a oferir. Per això és tan difícil que el món els entengui. Estic convençuda que separats ens anirà molt millor. Als catalans, per descomptat. Però als espanyols, també. Per ser un imperi se n´ha de saber. Potser quan els límits de l´Estat coincideixin amb els de la Nació els veïns deixaran de patir d´orgull, deixaran de tenir excuses i començaran a tractar millor els seus ciutadans, que també s´ho mereixen.